17 de febrer de 2023
Els orígens de la colla castellera de Vacarisses, Potes Roges, es remunten a l’any 2018, fruit de la recuperació de la Festa del Mussol de Torreblanca I. Des de llavors, tot i el fre de la pandèmia, han assolit diverses fites que han consolidat aquesta entitat cultural. En parlem amb membres de Potes Roges.
Com va sorgir la idea de formar una colla castellera a Vacarisses?
La idea surt tot just arran de la recuperació d’una antiga festa popular de Torreblanca I, la Festa del Mussol. Es parla d’intentar formar una colla castellera del poble. Així doncs, a la tardor de 2018, si no recordem malament, una quinzena de persones, comencem assajant pilars a la Plaça Joan Bayà, fent servir les faroles com a suport. Sorprenentment, a la setmana ja som el doble de persones i en res ja en sumem quasi 40. Així que es decideix formalitzar la Colla Castellera de Vacarisses Potes Roges, amb l'assistència d'unes 45 persones, que en són les fundadores. El problema va ser estar més d’un any parats per culpa de la Covid-19. Va ser molt dur.
D’on ve el nom de Potes Roges?
El nom és el nostre orgull. El seu origen es remunta a principis del segle XX, quan els habitants de Vacarisses, sobretot les dones, anaven caminant a treballar a les fàbriques del tèxtil vora la llera del Llobregat. Degut al color argilós de la terra de Vacarisses, les cames els quedaven tenyides d’aquest color, i així les anomenaven Potes Roges.
Us definiu com «una colla de persones i valors». Quins són aquests valors?
En les colles castelleres, hi ha una sèrie de valors universals, com són esforç, compromís o unitat, absolutament imprescindibles perquè una colla pugui funcionar. Però els Potes Roges tenim una característica pròpia, i és que som una colla molt familiar. Famílies senceres venen a fer castells, amb nens de totes les edats, inclosos nadons. De fet, hem hagut de formalitzar una comissió d’atenció i cura dels més petits per als moments en què els pares no poden estar per ells perquè estan “per feina” (som envejats per altres colles per la gran quantitat de canalla que portem). Això fa que es formin valors propis com amistat, companyonia o altruisme. Però bé, si en alguna activitat hi ha valors, sens dubte les colles castelleres en són un exemple: esforç, solidaritat, compromís, responsabilitat, valor, unitat, respecte, tolerància, superació... Tots depenem de tots i aquesta responsabilitat ens fa ser més forts.
«Fer pinya» és una expressió molt castellera. Quina importància té?
Molta. La té tota. De totes maneres, hauríem de diferenciar dues accepcions. Una primera seria la més literal, “fer pinya”, és a dir, muntar la pinya per fer el castell. Aquí entenem “fer pinya” com preparar els fonaments, muntar la base i les arrels que aguantaran el castell a mesura que vagi pujant. Cada persona, amb les seves característiques personals (sobretot, alçada, mesura de braços, corpulència...), ocupa un lloc i una feina definides. La pinya està formada per baixos, crosses, contraforts, laterals, vents, agulles, falques, primeres mans per davant i per darrera, segones mans, terceres, etc. Tots imprescindibles. De fet, com més gruixuda i compacta és la pinya, més ferm està el tronc (que ho diguin als segons –segon pis–!) i més alt pot pujar el castell. Però hi ha una segona accepció de “fer pinya”, que no és tan literal. Metafòricament, “fer pinya” també seria el fet d’aconseguir la total cohesió del grup, tant a plaça com fora d’ella. Una colla castellera sempre està fent activitats, com sopars, trobades, etc. Això també és fer pinya. La famosa frase d’Alejandro Dumas a Els tres mosqueters, “Tots per a un i un per a tots”, encaixaria molt bé en la filosofia d’una colla castellera. Són el valors de què parlàvem abans: unitat, companyonia... Això també és “fer pinya” i és tan important, o més, que l’altra accepció, més literal.
De fet, per participar en les vostres actuacions, no cal ser membre de l’entitat, sinó que també feu assajos oberts a tothom.
Sí, els assajos sempre són oberts a tothom que ho vulgui provar. Les portes són obertes a tothom, i ens encanta cada vegada que ve algú a provar-ho. De fet, quan som a prop d'una jornada castellera, es munten assajos especials, en els quals convidem gent que no és de la colla a formar part de la pinya, explicant clarament quin serà el seu paper el dia de l'actuació. Aquest dia també es requereix a gent del públic que s’animi a “engreixar” la pinya. Penseu que, quan el “pom de dalt” (dosos, acotxador i enxaneta ) comencen a pujar i miren cap a baix, si la pinya és grossa, se senten més valents. Si en mirar a baix veuen ciment, fa més por. És normal. De tota manera, cal dir que la nostra mainada és valenta de mena. N’estem molt orgullosos.
Tres castells de sis són la porta d’entrada per esdevenir colla castellera reconeguda i això és el que vau aconseguir el passat 16 d’octubre, en la diada que vau organitzar a Vacarisses. Què va suposar assolir aquesta fita?
Buf, molt, tot! Va ser un camí molt llarg, degut a la pandèmia, durant la qual no es podia quasi assajar i molt menys actuar, i tot just quant començàvem! Suposa que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya et reconeix com a colla, reps felicitacions de moltíssimes colles castelleres i entres a formar part de l’Olimp Casteller. I tot i que es triplica l’assegurança, val la pena. Però el més important és com et sents tu, personalment; pletòric, amb la sensació de la feina ben feta; amb el primer objectiu aconseguit, sents que formes part de quelcom molt més gros que tu. L’eufòria es desferma. És difícil d’explicar, aquest sentiment. Va ser molt gros. A més, heu de saber que, al cap de pocs dies, vam anar a Santpedor (a casa dels nostres padrins), on vam repetir i millorar l’actuació del 16 d’octubre.
I per acabar, quins són els reptes de Potes Roges per a aquest 2023?
(amb un petit somriure) Evidentment, créixer. Necessitem ser més gent a la colla per poder pujar un pis més. Descarregar un castell de set –això ja són paraules majors!– seria una fita brutal per a nosaltres. Actualment, som uns 100 castellers censats a la colla dels Potes Roges i n’hauríem de ser més per poder plantejar-nos fites més ambicioses. El més gran de la colla té 60 anys, mentre que el més petit té dies; amb això, volem dir que hi cap tothom, no importa l’edat; sempre hi ha feina per a tots. Però creiem que ho podrem aconseguir amb ajuda dels vacarissans. No voldríem fer volar coloms, però… hi ha optimisme!
Qüestionari vacarissà (respost pel membre de Potes Roges Pere Martínez)
Un lloc de Vacarisses: el camí a Sant Salvador de les Espases
Una activitat vacarissana: passejar, i en acabat, anar a fer el vermut amb els amics
Un record vacarissà: les Festes Majors amb l’envelat
Una millora per al municipi: cohesió de les diferents urbanitzacions
Un llibre: La conxorxa dels ximples, una comèdia molt divertida
Una pel·lícula: El expreso de medianoche, antiga, però brutal
Un personatge de ficció: Corto Maltés (en record d’en Joan Albert Soler Raspall)
Un personatge real: Christine de Pisan (segle XV), la primera feminista
Un plat: escudella barrejada
Amb la col·laboració
