Adhesió al Decàleg per garantir l’empadronament
16 de setembre de 2024
Es tracta d’una una eina fonamental perquè tots els ajuntaments catalans puguin acordar uns mateixos criteris i procediments, inclusius i realistes
L’Ajuntament de Vacarisses s’ha adherit al Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya, impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat i treballat conjuntament amb el món local. Es tracta d’una eina fonamental perquè tots els ajuntaments del país puguin acordar uns mateixos criteris i procediments, i que aquests siguin inclusius i realistes per tal de no deixar enrere cap veí o veïna.
L’empadronament en el lloc de residència és un dret i una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. A més, és una eina de planificació imprescindible per als municipis, ja que els permet conèixer el nombre real de persones que hi viuen i a qui tenen l’obligació d’atendre des dels diferents serveis que presten.
No inscriure’s en el padró municipal també obstaculitza l’accés a drets bàsics, perquè l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària. De vegades, les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d’un contracte de lloguer poden trobar-se amb dificultats per accedir a l’empadronament. Això, a la vegada, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l’accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets. També incideix negativament en la tramitació i la renovació del permís de permisos com el de residència o el de treball.
Les 10 mesures que s’inclouen en el decàleg són les següents:
- En general, cal resoldre les sol·licituds de padró amb celeritat i sempre abans de tres mesos, sempre que les peticions compleixin amb els requisits de la norma padronal (presentació dels documents que acreditin la identitat i la residència en el municipi).
- Notificar a la persona interessada la denegació del padró, quan sigui procedent, amb una argumentació motivada basada exclusivament en la normativa sobre el padró.
- Empadronar les persones que visquin de forma irregular en un habitatge, amb la comprovació prèvia in situ de la residència efectiva o qualsevol altre sistema que en garanteixi la comprovació.
- Acceptar les autoritzacions escrites de la direcció d’establiments residencials col·lectius com ara hostals o albergs o algun altre document acreditatiu que s’hi està residint per a les sol·licituds d’empadronament.
- Acceptar els infrahabitatges com ara barraques, caravanes, coves, etc. com a domicilis vàlids a efectes del padró, sempre que siguin fixos. Aquesta situació es podrà acreditar amb una visita in situ.
- Possibilitat d’empadronar en una adreça alternativa, que pot ser la del mateix ajuntament o la de qualsevol altra dependència municipal, mitjançant un informe de coneixement de residència, en casos d’infrahabitatges i persones sense domicili.
- En el cas de persones en situació de sensellarisme o sense domicili fix, elaborar des dels serveis socials municipals la valoració corresponent sobre la residència habitual efectiva al municipi, indicant-hi l’adreça que ha de figurar en la inscripció padronal, que pot ser la del mateix ajuntament, la de l’alberg municipal, la del lloc concret de pernoctació o una altra.
- Fer prevaler el deure d’empadronament quan les persones no puguin acreditar un títol de propietat o lloguer, com en el cas del relloguer no regularitzat, i fer les comprovacions necessàries per garantir-ho.
- En cas que ho sol·licitin, traslladar a altres administracions la informació obtinguda en la tramitació del padró, únicament en els casos previstos en l’article 16.3 de la Llei 7/1985, tot respectant la normativa actual de protecció de dades.
- No dispensar un tracte diferenciat en la gestió del padró en funció de l’origen, la nacionalitat o qualsevol altra situació personal, llevat dels casos que determina l’Institut Nacional d’Estadística (INE), com per exemple les persones procedents de conflictes bèl·lics.
On et pots empadronar?
Pots adreçar-te a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament.
Enllaços relacionats