Mida

Ajuntament de Vacarisses
Inici
#ViuVacarisses Cultura i Festes

Cultura i Festes

Vacarisses compta amb diverses celebracions al llarg de l'any, tant les relacionades amb les festes tradicionals (Nadal, Carnestoltes, Sant Joan, 11 de setembre, Castanyada...) com d'altres de pròpies del municipi.

 

La Festa Major se celebra el primer cap de setmana d'agost. La Festa Major Petita, recuperada fa uns anys, té lloc entorn al 26 de maig, en motiu de la festivitat de Sant Felip Neri (festa local).

 

La Baixada de la Vaca

La Baixada de la Vaca és una celebració que té lloc per la Festa Major Petita. L’any 2007 un historiador va trobar casualment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó els fets relatats d’una revolta que hi havia hagut al terme de Vacarisses a principis del segle XVIII. Aquest document es llegia molt malament, però, després de molts esforços, es va poder desxifrar que el text en qüestió era la Llegenda de la revolta de la vaca. L’historiador es va posar en contacte amb un conegut seu, membre de la Colla Gegantera de Vacarisses. La colla, que el 2010 va complir 25 anys, va decidir recuperar aquesta festa. Una festa que els historiadors creuen que es va deixar de fer pels volts de 1868, coincidint amb el període del Sexenni Revolucionari.

Així doncs, en el marc de la Festa Major Petita de 2008, es va iniciar la segona etapa d’una festa que sembla ser que tenia molta acceptació entre els vacarissencs i les vacarissenques, i on fins i tot hi feiq cap gent de poblacions veïnes.

Llegenda de la revolta de la vaca

En el lloc de Vacarisses, a principis del segle XVIII, hi vivia el senyor d’aquestes terres, de nom Llopis Amat. Aquest senyor vivia al Castell, i tot allò que des d’allà es divisava era seu: terres, pous, arbres i cases, les quals comptava cada matí només llevar-se.

Eren temps de penúries, perquè la sequera assolava la comarca, i per tant el poble començava a passar gana. Tothom? No, tothom no. En Llopis Amat, la única persona que no en passava, vivia en l’opulència i tenia reserves de menjar suficients per passar uns quants anys sense haver de menester res més.

La gent no s’estimava el senyor, i ell tampoc se’ls estimava, doncs de comptar sí que en sabia, però d’amor no n’hi quedava. Un dia, un noi del poble es va posar davant del Castell del senyor, i entonà la següent tonada:

Quan vindrà el dia en què l'home

valgui més que pous i cases,

més que les terres més bones,

més que les plantes i els arbres.

Quan vindrà el dia en què a l'home

no se'l pesi amb les balances.

El senyor, en sentir el noi cantar, va sentir tanta tristor que va fer que no sortís del Castell fins passades trenta-sis llunes plenes. Passat aquest temps, el senyor reuní tot el poble davant de la porta principal del Castell, i va fer la promesa que tant ell com els seus successors donarien una vaca al poble, per tal de reparar tot el mal causat fins llavors.

D’ençà aleshores, cada any es baixa una vaca des del Castell de Vacarisses fins al poble, per a commemorar el fet i recordar el triomf del poble sobre el senyor.

Història feta per C. F. P. i T. M. U. Cançó extreta de la Cançó de les balances de Josep Maria Carandell i interpretada per Ovidi Montllor.

 

AJUNTAMENT DE VACARISSES
Pau Casals, 17 - 08233 Vacarisses
Tel.: 93 835 90 02 - vacarisses@vacarisses.cat

Amb la col·laboració

Logo Diputació de Barcelona
© 2019 Tots els drets reservats