28 de gener de 2025
Josep Villagrasa Rodés és professor de català a l’Institut de Vacarisses i està vinculat en diferents projectes per impulsar l’ús de la llengua. Per exemple, serà jurat del 5è Concurs de Microrelats que convoca l’Ajuntament. Hem conversat amb ell per conèixer la seva visió sobre la situació del català i com podem moure’l.
A partir de la teva experiència com a docent, com valores l'actual situació del català als centres educatius? Creus que s'estan fent prou esforços per a preservar-lo?
La situació és fotuda, però no és qüestió dels centres educatius sinó d’arreu. El català perd la partida a l’àmbit social. L’alumnat catalanoparlant renuncia amb un no res al català en les interaccions socials i, en general, molts d’ells no tenen cap referent “cultural” o “social” que el reivindiqui (xarxes socials, influencers, música… ). Molts alumnes arriben a l’institut amb un català parlat i escrit absolutament precari malgrat haver estat escolaritzats a Catalunya.
Quins reptes afronta el professorat a l'hora d'ensenyar en català? Creus que els recursos i materials didàctics disponibles són suficients i adequats?
La llengua s’ha de fer atractiva i alhora útil. La millor notícia de material didàctic passa per l’aposta per potenciar continguts actuals o molt atractius en català (des de recuperar Bola de Drac, Eufòria, etc.). Ara, com pot ser que costi horrors trobar vídeos didàctics de temes d’altres assignatures? Que trobis que es posen vídeos de les piràmides, reptes matemàtics o l’univers en castellà perquè no tenen versió catalana s’hauria de revisar.
Com es pot motivar l’alumnat perquè faci servir el català no només a l'escola, sinó també en el seu dia a dia?
Referents com Aitana Bonmatí amb una actitud desacomplexada envers l’ús de la llengua en un premi internacional o la Mushkaa o altres fent música en català s’assoleix més que amb res. Fer visibles aquests referents és un primer pas, no renunciar els adults a la llengua quan parlem amb ells és l’altre pas imprescindible.
Des de l’institut no podem tenir un impacte directe en què fan els nostres alumnes fora del centre, però mirem de fer que les activitats educatives que es porten a terme fora del centre, les activitats que dinamitzem en els temps d’esbarjo o les xerrades o conferències on intervé personal extern mirin de fer ús del català en tot moment. Al final, es tracta que l’alumnat sigui conscient que no hi ha res que no es pugui fer en català i afavorir situacions en què alumnes catalanoparlants es relacionin amb els companys en la seva llengua, que deixin de veure-la com una llengua marcada.
A més de la teva tasca com a professor, participes en diferents projectes per impulsar el català. Ens els pots explicar breument?
Col·laborar amb entitats que desenvolupen activitats frikis o culturals apostant pel català no és activisme, és que m’ho passo bé. Fas activitats en català parlant de manga?, per exemple. Perquè és la nostra llengua, com si no?
També faràs de jurat del 5è Concurs de Microrelats de Vacarisses. Com creus que aquesta iniciativa literària de l’Ajuntament pot contribuir a impulsar el català entre la població?
Escriure, jugar, competir i compartir amb la llengua sempre és una bona opció. El microrelat és un format narratiu atractiu que permet que tothom es pugui animar a posar-s’hi. Si s’aconsegueix que esdevingui un referent social més enllà dels lletraferits, el premi serà pel poble. Descobrir que tens veïns que escriuen brutalment i poder-los llegir no té preu.
En la teva opinió, què caldria fer per garantir que el català es mantingui viu i es transmeti a les noves generacions?
Estimar-lo i no renunciar-hi. I consumir cultura en català (inclosa tele i doblatges, coi!). Hi ha gent que s’enfada molt, però deixen el català de banda a la primera o ni el busquen. Menys morros i més somriures, que som la pera i no ho diem prou.