Mida

Ajuntament de Vacarisses
Inici
Comunicació Notícies

Entrevista a l'Eduard Martínez

20 de desembre de 2018


“Està clar que la falta de manteniment diari ha estat una de les causes de la caiguda del mur a l’R4”

 

El barceloní Eduard Martínez fa 14 anys que viu a Vacarisses amb la seva família. Com a apassionat dels trens, és soci i membre de la Junta del Club Ferroviari de Terrassa. Parlem amb ell sobre el llibre que acaba de publicar, Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril, coincidint amb el 120è aniversari de la primera estació que es va inaugurar al municipi, el 5 de novembre de 1898.

 

D’on li ve la passió pels trens?
Sóc fill, net i besnet de ferroviaris per les dues bandes, per part de mare i pare. Acabat de nàixer, ja vaig viure en un barri ferroviari i, a Sant Vicenç de Calders, sempre hem tingut una segona residència, en una colònia de la Renfe.

 

El passat mes de novembre, va presentar a la Sala dels Cups d’El Castell el llibre Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril. Com va sorgir la idea d’escriure’l?
Tenia la idea de publicar-lo en motiu dels 125è aniversari de l’estació, però vaig pensar que era millor avançar-ho. La motivació em ve de llegir el capítol Carril i vinyes del llibre Miscel·lània vacarissenca, d’Antoni Flotats. També em va animar tot el material que podia extraure de l’arxiu local sobre la història de l’estació de Vacarisses. Tanmateix, em feia una mica de por, ja que no hi ha massa escrit sobre la història ferroviària en pobles petits, però deduïa que podia trobar alguna cosa més als arxius de la Fundación de Ferrocarriles. Ho vaig proposar a l’Ajuntament i ho va veure bé.

 

Per què recomanaria llegir-lo?
La idea era fer un llibre molt pedagògic i no tècnic, ja que volia que interessés sobretot a la gent de Vacarisses. De fet, qui se l’ha llegit m’agraeix precisament això, poder entendre què va passar en aquella època.

 

Una part considerable del llibre gira al voltant de la història de Vacarisses. Com va influir-hi, tant socialment com econòmicament, la construcció de la primera estació de tren, a finals del segle XIX?
Si l’estació de Vacarisses s’hagués construït amb el naixement de la línia, fa 160 anys, el 1859, segurament, tindríem una foto de la inauguració i l’arribada del tren. Però com no s’hi va fer estació, hi ha tota una història de reivindicació del poble, molt ben reflectida als llibres d’actes de l’arxiu municipal. La peculiaritat és, per tant, la lluita del poble, i en una època molt difícil, perquè s’aconsegueix fer una estació quan la fil·loxera ja estava afectant molt les vinyes del Vallès i a Vacarisses. A més, la companyia va posar unes condicions molt complicades al poble: el terreny havia de ser gratuït, la construcció s’havia de pagar amb uns impostos especials i, a sobre, si a l’any de funcionar l’estació, les estacions del costat, Olesa i Monistrol, perdien diners, ho havia de pagar també Vacarisses. De fet, es va acabar aconseguint perquè Alfons Sala va estovar una mica la companyia per interessos propis. A través de les entrevistes que vaig fer a testimonis, vaig adonar-me que, entre els anys 40 i 60, va ser molt important per al poble tenir estació pròpia. Per exemple, que l’Hostal La Quima pogués anar a Terrassa a comprar pollastres o que l’escola pogués organitzar una excursió a Barcelona.

 

És curiós que un municipi de menys de 7.000 habitants com Vacarisses tingui dues estacions de tren. De fet, l’estació Vacarisses-Torreblanca es va construir l’any 1944, quan hi vivien poc més de 400 persones.
El llibre, en un principi, estava enfocat només al 120è aniversari de l’estació, però, en buscar, va canviar l’estil i parlo de les dues estacions. I és que a mi també m’estranyava que, a l’any 1944, en plena postguerra, quan no hi havia ni un duro a Espanya, la Renfe es gastés diners en fer un baixador. Sempre ho havia atribuït al fet que Torreblanca fos la primera urbanització legal de tota Catalunya. També em va estranyar que, als arxius de finals del segle XIX, hi hagués molta informació de la reivindicació de la primera estació, però res sobre la de Torreblanca. Per tant, quedava clar que no era una reivindicació del poble. Al final, vam descobrir que un enginyer de la Renfe es compra una parcel·la allí i ja hi fa parar trens carregats amb material per construir-s’hi una casa. I al cap de dos anys, ja s’hi fa l’estació. Algunes persones del poble en recorden el cognom i la casa encara existeix. És molt bo, perquè l’estació de Vacarisses la tenim finalment pel caciquisme d’Alfons Sala i l’altra, per l’enxufe d’un enginyer de la Renfe que vol tenir la parada a la porta.

 

Malauradament, al novembre, vam haver de lamentar un accident a la línia R4. Com a expert en ferrocarrils, creu que hi falten més inversions?
Fa anys que, tant a Catalunya com a Espanya, no s’inverteix prou en infraestructures, a l’igual que passa en ensenyament i sanitat. El reflex de les retallades comencem a notar-lo molt ara. On va haver-hi la caiguda del mur, la malla no era adient. La trinxera era tan alta perquè era un antic túnel, només de 200 metres. I quan es va fer la doble via, van traure el túnel i van fer el mur, que tothom deia que no tenia sobreeixidors de sortida d’aigua. Segurament, la caiguda no va ser per les darreres pluges, sinó que portava anys estovant-se. Però està clar que la falta de manteniment diari n’ha estat una de les causes. Tot i això, hi ha hagut algunes inversions; per exemple, s’han cimentat totes les trinxeres entre l’estació de Torreblanca i la riera de Sanana. Però en calen més i més seguides.

 

A banda del llibre recent i els articles a El Terme, escriu al bloc personal Divulgando Historias de Patrimonio Histórico (http://divulgandopatrimonioferroviario.blogspot.com)
A mi sempre m’ha agradat tot el tema del patrimoni ferroviari i industrial en general. Com era la primera vegada que escrivia un llibre, fa dos anys vaig proposar-me iniciar un bloc per acostumar-me a redactar sobre aquesta temàtica i buscar informació. A més, vaig muntar una associació a la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders, a la platja de Comaruga, per preservar-la, ja que és l’única colònia que queda. De fet, el primer article del bloc va ser sobre això. S’hi poden trobar petits articles sobre temes curiosos del ferrocarril, amb informació, fotos antigues, etc. Estan escrits en castellà perquè tinc molts seguidors d’Amèrica Llatina i Espanya.

 

Qüestionari vacarissà
Un lloc de Vacarisses: La Masia de Can Vives
Un record vacarissà: Els berenars les tardes de dissabte o diumenge a l’Obac, Can Vives o El Cingle amb la meva dona i les meves filles
Una activitat vacarissana: Córrer per Vacarisses
Una millora per al municipi: Que parin més trens a les estacions
Un llibre: 1984, de George Orwell
Una pel·lícula: Conversaciones con mi jardinero
Un personatge de ficció: Superman
Un personatge real: Che Guevara
Un plat: Pa amb tomàquet, amb fuet de la Siona i formatge de La Frasera


Relació directori

Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril

  • Títol Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril
  • Autoria Eduard Martínez
  • Preu 5,50€


  • Presentació del llibre a la Sala dels Cups d'El Castell.
  • Presentació del llibre a la Sala dels Cups d'El Castell.
  • "Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril", d'Eduard Martínez.

COMENTARIS

No hi ha comentaris.
  • 5
    4
    3
    2
    1
    0


  • Icone facebook
  • Icone email
  • Icone impressora
AJUNTAMENT DE VACARISSES
Pau Casals, 17 - 08233 Vacarisses
Tel.: 93 835 90 02 - vacarisses@vacarisses.cat

Amb la col·laboració

Logo Diputació de Barcelona
© 2019 Tots els drets reservats