Mida

Ajuntament de Vacarisses
Inici
Comunicació Notícies

Entrevista al pintor Joan Soler

25 d'octubre de 2018


Joan Soler: “M’agrada expressar el que veig d’una manera diferent a la realitat”

 

El pintor egarenc Joan Soler Tobella viu a Vacarisses des de fa uns 15 anys, a la casa d’estiueig dels seus avis. En motiu del Mes de la Gent Gran, a l’octubre, es va poder visitar una petita mostra dels seus quadres. Ho hem aprofitat per parlar amb ell i conèixer millor la seva llarga trajectòria com a artista.

 

Sabem que, ja des de ben petit, va començar a pintar.

Un tiet de la meva mare pintava molt bé. De fet, vivia de la pintura i encara en guardo dibuixos. De petit, l’acompanyava i m’agradava veure com pintava. Els estudis vaig començar-los a Terrassa, amb en Ramon Cortés, que feia classes de pintura i dibuix a Els Escolapis. A més, ell també estiuejava a Vacarisses.

 

Un dels formats més habituals de les seves creacions és el mural, intervenint, per exemple, a l’església de Sant Elies de Barcelona.

Aquí vaig anar-hi d’aprenent quan era jove. He fet molts decorats, per exemple, en restaurants i hotels de Barcelona. Jo tenia l’estudi al taller de l’Andreu Vallvé, que també era professor de l’Institut del Teatre, on vaig estudiar escenografia. Vaig tenir la sort de tenir molt bons mestres pintors. Després, vaig dedicar-me sobretot a la pintura, amb marxants dels Estats Units i França com a clients. De fet, va arribar un moment en què era més conegut a França, on em van concedir diversos premis. A mi m’agradava molt córrer per tot arreu.

 

Quant a l’estil, la seva obra es podria considerar dintre el figuratiu post-impressionista. Quines són les principals influències que ha rebut?

Sempre m’ha agradat l’impressionisme i he estudiat els pintors d’aquest corrent, sobretot els francesos. Per aquest motiu, les meves pinzellades eren ràpides per no detallar. Vaig tenir un mestre que em va dir: “Costa més fer un gos amb quatre pinzellades que amb quaranta”.

 

En general, què pretén transmetre a través de la seva pintura?

Expressar allò que tu veus d’una manera diferent de la realitat. Un mateix paisatge va canviant, a causa del sol, la llum... i m’agrada plasmar-ho.

 

Des de 1960, fixa la seva residència a Sant Feliu de Guíxols, on tenia el seu estudi i una important galeria d’art.

Pintava per tota la Costa Brava i, a l’hivern, anava al sud de França, que m’agradava molt. A Sant Feliu de Guíxols, vaig organitzar moltes exposicions, a més de muntar la Fira del Dibuix i una escola de pintura amb un amic arquitecte. Allí hi feia molta vida social. Vaig sortir fins i tot a la revista Hola, amb la Carmen Thyssen. També coneixia el músic Xavier Cugat, a qui vaig regalar un quadre de la casa on va nàixer, a la Plaça de l’Oli de Girona, quan van homenatjar-lo al Ritz de Barcelona.

 

Fa uns 15 anys, però, s’estableix a Vacarisses. Què li fa prendre aquesta decisió?

El meu avi tenia una casa aquí i a mi ja m’hi van portar recent nascut. De petit, anàvem a veremar el raïm, collíem ametlles, ens banyàvem a Can Còdol... Hi tenia una colla d’amics i hi tinc molt bons records d’aquella època, també del ball que es feia a casa, amenitzat amb un piano de maneta. Ja de gran, durant una temporada, vaig estar malament dels pulmons i, com vivia a ran de mar amb molta humitat, el metge em va recomanar marxar a la muntanya. Al principi, passava els estius a Vacarisses i, a l’hivern, marxava a la costa, però m’anava tan bé el clima d’aquí que m’hi vaig quedar.

 

Un dels actes inaugurals del Mes de la Gent Gran va ser una exposició dels seus quadres, a la Biblioteca El Castell. Què va suposar aquesta proposta?

Ja estic retirat, encara que continuo pintant, però em falla la vista. Després de molt insistir, vaig acceptar la proposta i vaig obrir les portes de casa perquè poguessin triar els quadres de l’exposició. Ara n’estic molt agraït perquè m’ha recordat altres temps, quan feia exposicions a Madrid, Sant Sebastià, París...

 

Qüestionari vacarissà

Un lloc de Vacarisses: El Cingle

Un record vacarissà: El ball amb els amics quan érem joves

Una activitat vacarissana: Jugar al dòmino al Casal de la Gent Gran

Una millora per al municipi: Res; s’hi viu estupendament bé i tothom de fora ho diu

Un llibre: Biografies de pintors

Un personatge real: Els pintors impressionistes

Un plat: Paella



  • Joan Soler, llegint El Terme al Casal de la Gent Gran.
  • Icone facebook
  • Icone email
  • Icone impressora
AJUNTAMENT DE VACARISSES
Pau Casals, 17 - 08233 Vacarisses
Tel.: 93 835 90 02 - vacarisses@vacarisses.cat

Amb la col·laboració

Logo Diputació de Barcelona
© 2019 Tots els drets reservats