En diuen “El dia a dia”

Avui el dia pinta bé; ho tinc tot bastant controlat i podré treure’m força feina del damunt.

-Bon dia!

-Bon dia, Albert.

Engego l’ordinador i repasso els nous correus en cerca d’algun tema urgent i ho enllesteixo. Després ja faré una repassada més intensiva a la resta del correu. Sona el telèfon: “Ens podem veure un moment?”, “sí, i tant”, “vinc ara?”, “vine”. Primera complicació, cal resoldre un tema de personal que no té espera. “Ho fem així?”, “sí, després ho acabem de repassar”. Més tard del que pretenia, però, vaig a avançar en aquest projecte que fa temps que tinc entre mans i que tinc ganes d’enllestir d’una vegada. Tanco la porta, he de llegir uns documents i necessito estar concentrat. Toc! Toc! “Ai! Perdona! Et volia comentar un tema”. “ Passa”. Parlem. “D’acord, doncs, quedem així”. “Véns a la reunió de després, oi?”, “Sí, ens veiem allà”. Queda mitja hora per a la reunió, aprofitem-la. Reprenc el tema d’abans, però amb prou feines m’ha donat temps a llegir el document i començar a treballar. Vaig cap a la reunió.  “Ja hi som tots?”, “no, diu que arribarà un pèl tard. L’esperem?”, “Esperem-lo”. Aprofito per començar a llegir els correus pendents des del mòbil, però em fan una pregunta sobre una conversa que s’ha encetat mentre esperàvem i a la qual no hi prestava massa atenció, intentant respondre el primer dels correus. “Com dius? Perdona, estava en una altra cosa”. Finalment, comencem la reunió, prenc notes i marxo. S’ha allargat una mica i porto unes quantes tasques que hauré de prioritzar sobre totes les que tinc a la llista d’espera. M’hi poso de seguida ara que ho tinc fresc. “Salamé!”. Ha sonat des de l’altra banda del passadís que porta al meu despatx. “He fet el que vam comentar. Mira-t’ho quan puguis, tens un correu”, “ok, abans de marxar et dic alguna cosa”. És tard i encara tinc l’entrepà al calaix. Ara o mai. Ping! (correu important). L’obro i el responc. Telèfon de nou: “Pensa a signar les factures”. “Ok, hi penso”.  Assumeixo que avui no podré avançar tot el que tenia previst. Reprenc una estona el projecte, calculant que em doni temps a signar les factures, repassar el tema de personal que m’han comentat a primera hora, fer les tasques de la reunió i llegir els correus pendents que m’he deixat en arribar a l’Ajuntament. Aquest l’he de contestar: “ Bon dia. Perdona el retard en respondre.”.

-Adéu, Albert. Fins demà.

-Adéu. Fins demà.

Marxo amb la famosa (i falsa) sensació que no he fet res. En diuen “el dia a dia”.

Arribo a casa. Mentre repasso uns papers que m’he endut, em ve al cap un comentari que vaig llegir l’altre dia a alguna banda: “A això es dediquen aquests, a perdre temps i diners en aquestes 'tonteries'. Des que han arribat només han fet això”.  En fi, suposo que va amb el càrrec, i tard o d’hora hauré d’assumir que aquests comentaris vénen dels mateixos que comparteixen ideari amb aquells que sí que no perdien el temps... ni els diners.

Bona nit.