24 de setembre de 2025
«L’any passat va ser especialment dur, amb set atacs de gossos al ramat»
David Pérez és enginyer agrícola i, des de 2018, el pastor de la finca El Mimó. De titularitat municipal i formada per 120 hectàrees a la zona de Puigventós, és estratègica per a la prevenció d’incendis forestals. Cada dia hi pasturen més d’un centenar de cabres de raça malaguenya. Hem parlat amb en David per conèixer millor aquest projecte de silvopastura.
Per començar, d’on ve la decisió de ser pastor?
Sempre m'ha agradat la natura i, quan va sorgir el projecte de silvopastura, no m'ho vaig rumiar gaire. Inicialment, potser no vaig ser gaire conscient de les conseqüències de ser autònom en aquest país ni de la feina que comporta treballar amb animals.
A nivell personal, ser pastor ha esdevingut més una forma de vida que no una feina i, malgrat que no em canso de dedicar-m'hi, no tinc per costum recomanar-ho per tots els daltabaixos i riscos associats a treballar amb animals.
Ens pots descriure les tasques a realitzar en el dia a dia?
En el meu cas particular i crec també per al meu ramat, la rutina és plaer i aquesta comença amb els primers raigs de llum per esmorzar i munyir les cabres. Després, ja sortim a pasturar per la finca del Mimó, Pla del Fideuer, Puigcendrós i Puigventós, en una ruta molt similar on variem el temps d'estada segons l'època de l'any. Així, minimitzem els riscos de cabres o cabrits perduts. Ja al vespre i després d'estar una estona als camps, entrem al corral, on acabem el dia amb una mica de farratge.
La feina es complementa amb la neteja del corral, omplir papers i, de vegades, un llarg etcètera d'imprevistos, com poden ser curar ferides, atendre parts o cabrits.
Hi ha alguna anècdota o moment viscut amb el ramat que recordis amb especial emoció?
Com a moments especials amb el ramat, he de reconèixer que en tinc molts, tant de bons com de dolents. El primer va ser quan va arribar el ramat i una de les cabretes gairebé no podia caminar perquè estava molt feble després del viatge i la vaig agafar en braços. Aquell instant vaig ser conscient que havia trobat el meu lloc al món. Ara és una de les cabres més grans del ramat. Un altre moment important va ser amb el primer part, tot inexperiència i nervis, l’assistència d’una companya de professió per telèfon i, dues hores i uns quants crits (de la cabra) després, nasqué la primera petita d'aquest ramat. Malauradament, aquella primera cabra va morir un temps després durant el part.
Les experiències dins de la ramaderia m'han portat a ser més conscient de la importància del present, a gaudir dels bons moments i aprendre dels dolents.
A banda del pasturatge, comercialitzeu productes derivats?
Actualment, he canviat el model de comercialització i estic encarat a la producció de carn de qualitat. D'aquesta manera, dedico la producció de llet a la cria dels cabrits durant uns cinc o sis mesos. Aquí l'experiència m'ha portat a canviar el cabrit lletó pel cabrit de pastura, que és més gran i ha sortit a camp amb el ramat.
La finca El Mimó és una zona estratègica per prevenir incendis forestals. Com hi ajuden els ramats?
Inicialment, a la finca es van fer treballs forestals per aclarir algunes parts del bosc, com una franja entorn la pista forestal que uneix el Mimó amb el Pla del Fideuer i unes aclarides en punts estratègics. Les cabres hi ajuden fent un manteniment continu sobre el desenvolupament de la massa forestal alhora que nodreixen el sòl.
Com les cabres són uns éssers molt curiosos i entremaliats, també s'endinsen dins de la part boscosa no treballada i, amb el pas dels anys, han aclarit una part important del sotabosc. En resum, l'ajuda que ofereixen aquestes cabres rau en la disminució de la biomassa forestal que, en cas d'incendi, el farà més fàcilment controlable per part dels bombers.
Vacarisses té un entorn natural privilegiat i suposem que, durant la pastura, trobeu persones que en gaudeixen. Com hi conviviu?
Durant la pastura, de vegades ens trobem gent i, com en qualsevol altra circumstància o indret, hi ha de tot. En els darrers anys, he notat una certa sensibilització i respecte cap a la feina, el ramat, els gossos pastors i de protecció, i d'això n’estic molt content. Crec que ara són casos aïllats les persones que mostren conductes incíviques, tot i que aquestes tenen molta sonoritat i poden arribar a fer molt de mal. En serien exemples alguns propietaris de gossos, motoristes fora via o ciclistes amb excés de velocitat.
Com a cas particular, recordo una parella amb un gos deslligat i sense corretja que, després d'amenaçar-me a mi i al gos de protecció, va deixar anar el seu gos per agafar una pedra i llençar-la al meu. El seu gos va entrar dins del ramat i el meu el va ferir (al ramat no li va passar res).
Uns altres casos molt recurrents són els ciclistes i alguns corredors que, quan surten el gos o els gossos a empaitar-los, en lloc de parar, caminar o baixar de la bici (com diuen els cartells existents), agafen pals o pedres i s'hi enfronten. De fet, m'han ferit els gossos en tres ocasions.
Has esmentat el cas d’una parella amb un gos deslligat. Ens pots explicar com afecta la vostra activitat i quins danys pot causar al ramat?
Els gossos deslligats a la natura són un tema delicat. Personalment, crec que el gos sempre hauria d'anar lligat, no només pel propi animal, sinó per la resta. Però si parlem de dur el gos lligat en una zona ramadera, penso que aquí ja no hi ha debat possible.
En gairebé vuit anys que porto pasturant, el ramat ha patit un munt de trobades amb gossos i, per sort, una minoria ha acabat amb un atac amb cabres ferides o mortes, però sí que he notat una certa correlació entre l'augment de problemes i els caps de setmana o festius.
Encara que els gossos no arribin a ferir o matar les cabres per contacte, crec que és important entendre que l'estrès que provoca la persecució deriva en altres problemes, com ferides per l'entorn o entre elles, desorientació i pèrdues, avortaments i parts prematurs.
En els darrers anys i degut a la confrontació amb segons quins propietaris de gossos, he hagut de canviar certes rutines dins de la feina. Per exemple, vaig deixar d’organitzar visites els caps de setmana; si sento gossos abans de sortir, deixo les cabres al corral fins la tarda; vaig adoptar un segon mastí, i evito arribar al Pla del Fideuer en caps de setmana i festius.
L'any passat va ser un any especialment dur, amb un total de set atacs de gossos al ramat i un resultat de cinc animals ferits, un de mort, i cinc adults i una desena de cabrits desapareguts, a part dels avortaments posteriors al cap de setmana.
I per acabar, com veus el futur de l’ofici de pastor i del món rural en general?
Desitjo que em quedi molt futur com a pastor i espero que, durant aquest temps, canviïn les coses perquè m'agradaria trobar un relleu a qui dir-li, ple d'orgull, que li recomano aquesta feina.
Sincerament, cada dia és més difícil aconseguir viure del sector primari. L'augment de la burocràcia i la pressió econòmica i social també dificulten aquestes activitats en moltes zones i crec que això no acabarà bé. El relleu generacional no crec que s'hagi de promocionar; si les condicions laborals són bones, es resoldrà tot sol.
Qüestionari vacarissà
Un lloc de Vacarisses: La Torrota
Una activitat vacarissana: La Festa de la Vaca
Un record vacarissà: La primera actuació dels Potes Roges
Una millora per al municipi: Que el CAP obri més hores
Un llibre: Las ovejas de Glennkill, de Leonie Swann
Una pel·lícula: Cadena perpetua
Un personatge de ficció: Spiderman
Un personatge real: Temple Grandin (zoòloga)
Un plat: Costelles de cabrit arrebossades
Amb la col·laboració
