4 de març de 2020
"Poder anar a unes olimpíades seria un somni"
Amb 13 anys, la vacarissana Mariona Padillo és campiona de Catalunya de la lliga infantil d’halterofília, un esport amb molts prejudicis de gènere. De fet, la categoria femenina no es va incloure al programa dels Jocs Olímpics fins a Sidney 2000. La Mariona, a més, juga a l’equip infantil de futbol de Vacarisses. Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, conversem amb ella per visibilitzar el talent femení en l’esport.
D’on et ve la passió per l’esport en general i per l’halterofília en particular?
Soc una nena molt inquieta i per això crec que m’agrada fer esport. L’halterofília em va cridar l’atenció perquè el meu pare la practicava de jove i un dia li vaig dir que em portés a provar, i així va començar tot amb aquest esport.
De fet, l’aixecament de pesos és una afició que també comparteixes amb les dones de la família, ja que la teva mare i la teva germana, de 10 anys, també practiquen l’halterofília. Com ho viviu?
Ho vivim súper bé. Entrenem tota la família junta i ens motivem uns als altres, com un equip.
A banda de la força que implica, quines altres capacitats es requereixen en l’halterofília?
El més important és aprendre la tècnica, i els quilos van pujant poc a poc. Quan els moviments són els correctes, els quilos es mouen més fàcilment.
Quant temps fa que practiques aquesta disciplina? Com és la teva rutina d’entrenament i com la compagines amb els estudis?
Aquest esport el practico des de l’estiu de 2017, fa dos anys i mig. Entreno els dilluns, dimecres i divendres, i de vegades, alguns dissabtes a la tarda. Quan arribo de l’institut a casa, després de menjar, miro si tinc deures i els faig abans de marxar a l’entrenament, però, si tinc examen i necessito més temps per estudiar, aquella tarda no vaig a entrenar per dedicar-me als estudis.
Per mantenir la massa muscular, també deus haver de tenir cura de l’alimentació.
La veritat és que no molt. Sóc una mica dolenta amb els menjars i no m’agraden moltes coses, però, a vegades, sí que prenc algun suplement esportiu per ajudar-me a no estar tan cansada.
Què suposa ser campiona de Catalunya?
Em va fer molta il·lusió perquè ja portava dos anys quedant segona i era el meu repte. Aconseguir-ho em va recompensar tot el meu esforç durant l’any.
Sabem que també jugues a futbol, un joc d’equip, a diferència de l’halterofília. Què prefereixes?
Prefereixo l’halterofília, però el futbol també m’agrada, ja que és un esport que es practica i es juga en equip, i l’ambient que tenim a l’equip és genial.
Tot i que l’esport femení comença a ser més visible, hi ha encara molt camí per recórrer i, precisament, l’halterofília sol associar-se a homes. En algun moment t’has hagut d’enfrontar a aquests prejudicis?
Mai m’he sentit malament, però sí que, a vegades, els meus amics em fan la broma: “Ostres, no diguem res a la Mariona, que està súper forta...”. Comentaris d’aquest tipus..., però, per la resta, tot bé.
Encara ets molt jove, però saps a què t’agradaria dedicar-te d’aquí uns anys?
M’agradaria poder arribar lluny en l’halterofília; poder anar a unes olimpíades seria un somni.
QÜESTIONARI VACARISSÀ
Un lloc de Vacarisses: La Torrota
Un record vacarissà: La Festa Major del poble
Una activitat vacarissana: La Campaneta
Una millora per al municipi: Grades al camp de futbol
Un llibre: Mentida
Una pel·lícula: Lo imposible
Un personatge de ficció: No m’agraden els personatges de ficció
Un personatge real: Mario Casas
Un plat: La paella de la mama
El 7 de març, la Mariona està convocada per participar al Gran Prix femení Ciutat de Gandia d’Halterofília, una competició internacional només de dones. Molta sort, campiona!
Amb la col·laboració
