El Terme 175 (setembre)

Canvi climàtic i sequera
Vacarisses, de la mateixa manera que un terç dels municipis catalans i àmplies zones de l’estat i del món, està patint una sequera extrema. Hi ha zones on es parla de la pitjor sequera dels últims 500 anys. És evident, com diuen els experts, que és fruit del canvi climàtic, que no fa més que accelerar-se. Vacarisses, malauradament, no en som una excepció i el fet de no estar connectats a la xarxa pública d’aigua ha fet que patim aquestes restriccions.
Des d’ERC, no volem parlar de qui hauria d’haver fet aquesta connexió, i de la desídia per part de l’ACA de no prioritzar aquest projecte. Nosaltres, des que vàrem encapçalar aquest govern, hem treballat i ho seguim fent per tenir aquesta connexió feta el més aviat possible i hem fet esforços ingents per millorar la xarxa abandonada durant 20 anys de governs de grups independents.
Hem invertit en millores en la xarxa, però la no inversió i abandonament durant anys no es pot resoldre en 7 anys. Amb Esquerra al govern es va construir un pou nou, es va digitalitzar la xarxa, s’han canviat trams sencers de carrers de canonades d’aigua, s’han posat reguladors, cabalímetres, etc., però, malgrat tot, no hem pogut evitar aquesta situació sobrevinguda.
Sabem l’esforç que està fent bona part de la ciutadania; sense la seva implicació, les restriccions encara haguessin estat més dures i, des del govern municipal, agraïm l’esforç i el compromís.
Nosaltres, com sabeu, seguim treballant en la construcció del nou pou del Palà i en millorar la xarxa de Mina de Terrassa perquè ens pugui arribar més aigua des d’aquesta localitat.
Paral·lelament treballem braç a braç amb l’ACA i l’ajuntament de Terrassa perquè la connexió sigui el més aviat possible, tot i sabent que és una obra complicada i que és a mig termini.

El passat mes de maig, l'alcalde va anunciar mediàticament que les reserves d’aigua eren minses i que el pou de Torreblanca II, enllestit fa anys, no es podia posar en marxa acusant la companyia elèctrica de no haver fet arribar la línia per posar-lo en funcionament. Podem parlar, doncs, d’incompetència per no haver aconseguit una simple connexió.
No es va fer públic per què no s’havia reparat el pou de can Còdol malmès pel temporal Glòria dos anys enrere. El relat va seguir responsabilitzant les veïnes que tenien piscina com a causants del malbaratament d’aigua, sense tenir cap estudi del consum ni la seva reutilització.
Escudar-se en la sequera i el canvi climàtic per no assumir la responsabilitat política de no haver afrontat un repte que fa anys està a l’agenda municipal és d’irresponsable.
Analitzant les dades de telemetria del pou de Can Serra des de l’1-1-22, hem pogut constatar que el nivell de l’aqüífer ja marcava aleshores una tendència a la baixa molt preocupant; podem deduir que aquesta ja es donava durant el 2021.
Portar l’aigua en alta des de Terrassa és un projecte que trigarà anys, la urgència del moment fa que la solució a curt i mitjà termini passi per la recerca de més pous, engegar polítiques actives, cal saber en quin estat està la xarxa d’aigua municipal per a poder fer una gestió eficient i per saber quin percentatge de pèrdues per fuites hi ha, cal incentivar que els habitatges unifamiliars en un termini assumible tinguin dipòsits de recollida d’aigua pluvial.
La manca de gestió, previsió i la negligència per haver ignorat els indicadors de telemetria dels pous ens han dut a una situació límit; de fet, totes les accions que està duent a terme l’equip de govern per a revertir aquesta greu crisi es podrien haver emprès preventivament anys enrere.
 

Comença un nou curs polític abans de les eleccions municipals
Estem a vuit mesos de les eleccions municipals i just avui, dia 22/08/2022, veiem que l'equip de govern ha posat la brigada que ha de tallar les herbes dels carrers a treballar en la neteja de les urbanitzacions. No volem ser malpensats, però és molta coincidència que, després de set anys, sigui ara quan s'han de tallar les herbes dels carrers. Ens dona la sensació que el nostre equip de govern comença a fer campanya electoral soterrada; pensen que els veïns i veïnes de Vacarisses no tenen memòria i no els tindran en compte aquests set últims anys que han tingut totalment abandonades les urbanitzacions del nostre municipi; veïns i veïnes que paguem religiosament els nostres impostos, sense rebre a canvi un respecte per part de l'equip de govern d'ERC. Estem observant que, després del "bluff" del "procés", se'ls han acabat el 80% de les promeses que oferien en el seu programa electoral i s'han d'agafar al que és natural d’un ajuntament de poble, el benestar dels seus veïns i veïnes. Nosaltres veiem molt difícil que puguin arribar a aconseguir-lo, ja que no hi estan gens acostumats; només pensen en el seu melic. Volem posar negre sobre blanc: una de les promeses que no ha tingut el resultat que pretenien i que per nosaltres és la més flagrant és la "Urbanització de La Creu". Hem de dir que, en set anys i mig de legislatura, no han sigut capaços de començar a executar ni un sol projecte d'urbanització i això que el dia abans de les eleccions de 2019, el dia que s'anomena de reflexió, van enviar una carta a tots els veïns i veïnes de La Creu, dient-los que al 2020 havien de començar les obres. És evident que, a dia d'avui, el més calent està a l'aigüera. Desitgem a tots i totes un bon estiu i que la salut ens acompanyi.
 

Quines han de ser les prioritats?
Sembla que aquest any comencem a ser conscients del que ens suposarà el canvi climàtic a les nostres vides, que malauradament ha arribat per quedar-se, i que cada cop les seves conseqüències estaran més accentuades si no fem res al respecte. Les sequeres o els incendis són dues d’aquestes conseqüències que, tard o d’hora, hem patit o patirem en aquest municipi donades les peculiaritats del nostre entorn, i és per això que hauríem d’estar ben preparats per afrontar-les de la millor manera possible, i fer que estiguin a l’agenda de la resta de partits i que siguin prioritàries també per a ells.
Nosaltres tenim i hem tingut sempre clar que el subministrament, la gestió i la inversió en infraestructures d’aigua era una prioritat al nostre municipi. Ara que ja sembla que ha passat a un primer pla de l’agenda dels nostres companys, volem seguir parlant de l’aigua, perquè el problema no s’acabarà quan connectem amb la xarxa de Terrassa, com ja portem demanant tants anys; hem de promoure una millor utilització i reutilització de l’aigua, hem de facilitar als nostres veïns l’accés a sistemes de reaprofitament d’aigua, hem de facilitar que tothom pugui fer un esforç per reduir la nostra petjada hídrica, i l’ajuntament el primer, millorant l’eficiència de la xarxa i invertint el necessari.
D’igual manera que hem estat tant temps donant la tabarra amb l’aigua, la donarem amb la gestió forestal, perquè fer franges cada cop que surt una ajuda de la Diputació no és gestionar els boscos, és una petita part de la prevenció, però encara hi ha molta feina a fer en aquest sentit. I la donarem amb l’eficiència energètica, els nostres veïns han de poder fer les seves llars més eficients i reduir costos.
Aquestes creiem que haurien de ser les prioritats.

Poca aigua, males prioritats
La crisi en el subministrament d'aigua que estem patint al llarg d'aquest estiu, i que probablement no veurem resolta a curt termini, ha tingut sens dubte la seva primera causa en la situació generalitzada de sequera que s’esdevé a conseqüència del canvi climàtic que ens ve al damunt.
Són coneguts els motius que han provocat els successius retards en la connexió a la xarxa de l'ACA, atribuïbles gairebé per igual a totes les Administracions implicades en la seva execució, però aquí hem de centrar el focus en l'actuació del nostre Ajuntament. Les accions requerides per aplicar les restriccions que ha estat necessari ordenar han tibat la xarxa de distribució d'aigua; fuites, trencaments, avaries, algunes de resolució complexa, evidencien que no sols el manteniment de les instal·lacions, sinó la seva millora, no han entrat en les prioritats de l'equip de Govern en el moment de definir els pressupostos dels últims anys.
És sabut que destinar recursos al manteniment i renovació dels nostres equipaments i estructures (carrers i vials, canalitzacions, etc.) no resulta tan atraient com escometre aquestes altres obres de gran impacte visual i de les quals és tan amic l'equip de Govern.
Els comptes de l'equip de Govern en els exercicis recents han emmalaltit de falta de previsió davant esdeveniments i situacions que indubtablement havien d'arribar; i la pandèmia no pot presentar-se com a excusa, ja que no ha impedit l'execució d'aquelles grans obres que sí han interessat. Encarem l'última etapa d'aquest mandat abans de les pròximes eleccions i cal esperar que l'elaboració dels pròxims Pressupostos estigui encaminada a aclarir la imatge de l'actual equip de Govern, molt en dubte davant la ciutadania per la gestió de la crisi de l'aigua, tant en moments anteriors com aquest estiu.

La igualdad ante la ley no tiene representación en el consistorio de Vacarisses
En el pasado pleno ERC presentó una moción, de esas que ya no sorprenden, reclamando amnistía y autodeterminación.
Tampoco es sorprendente que Cs Vacarisses votara en contra ya que la amnistía no es un supuesto recogido en la Constitución, puesto que no debería existir amnistía en democracia al estar todos sometidos a la misma ley y que la autodeterminación es un recurso legal que sólo se aplica en supuestos de descolonización o genocidio. Si ERC piensa que en Cataluña se da alguna de estas condiciones, puede acudir al Consejo de Europa o al comité de descolonización de Naciones Unidas, pero no lo hará ya que saben que no tienen razón. Prefiere seguir vendiendo humo, que es más sencillo que preocuparse de los problemas reales de la población.
Hablar de represión y de violencia en una moción sin hacer autocrítica es casi cómico si tenemos en cuenta que la violencia más salvaje que se ha vivido en Cataluña en este siglo ha sido la de los CDRs, que hicieron arder durante días las calles de Barcelona, dando un espectáculo vergonzoso y llevando una imagen deplorable de Barcelona y de Cataluña al resto del mundo.
Tal vez el único punto que pueda causar sorpresa (o no) sea el hecho de que Cs Vacarisses fue el ÚNICO partido que votó contra una moción que ampara a delincuentes, el único que votó contra la independencia y contra la permisividad ante la violencia.
La igualdad ante la ley, la justicia objetiva y la garantía de poder vivir en un lugar donde quien incumpla la legalidad vigente pague por ello está cada vez menos representada en la política española, catalana y vacarisenca. Es un terreno provechoso para la gente que desea cometer ilegalides y salir impune.