Pla Local de Salut 2025-2028

El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps.

Tradicionalment, s’ha entès per salut l’absència de malalties i aquest significat encara està present en el llenguatge quotidià. Tanmateix, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) -principal òrgan de referència mundial en l’estudi de la salut- va aportar l’any 1948 una definició més àmplia que inclou no només l’absència de malalties sinó també el benestar físic, mental i social.

Altres definicions alternatives dels diccionaris destaquen que la salut és aquell estat en què l’organisme exerceix les seves funcions habituals amb normalitat i amb plenitud de les seves capacitats.

Aquesta ampliació del concepte de salut té implicacions pràctiques en la manera d’abordar la salut.

No es tracta, només, d’eliminar malalties individuals amb la intervenció mèdica (enfocament biomèdic de la salut): assolir la salut requereix atendre múltiples factors interrelacionats responsables del benestar i del desenvolupament de les capacitats de les persones i de les comunitats on interactuen.

D’aquesta perspectiva multifactorial emergeix el camp d’estudi dels determinants de salut, també anomenat estudi de la salutogènesi, centrat en l’estudi dels predictors de la salut de les persones i de les comunitats i en explicar les desigualtats socials de salut.

Hi ha un ampli consens i una gran acumulació d’evidències que demostren que l’estat de salut de les persones depèn de diferents factors interrelacionats: alguns són personals i intrínsecs a cada individu (l’herència genètica, el sexe, l’edat); d’altres són personals però escollits o influïts –en part– per les eleccions de cadascú (estils de vida en alimentació, activitat física, educació, condicions laborals i d’habitatge...); d’altres són externs a l’individu, com són les condicions ambientals del seu entorn econòmic, social, urbà, natural i sanitari, així com les polítiques que actuen sobre aquest entorn.

L’estudi dels determinants de salut en les societats occidentals ha ‘quantificat’ l’efecte dels principals factors sobre la salut humana. Segons aquest, la salut en la nostra societat està determinada en un:

• 43% pels estils de vida.
• 27 % per la biologia personal (herència genètica).
• 19% medi o context ambiental on viu la persona.
• 11% sistema sanitari.

Aquesta constatació aporta un enfocament col·lectiu sobre la salut, doncs ja no s’explica només per factors individuals sinó també per factors col·lectius compartits.

Conèixer com aquests factors afecten a la salut obre la possibilitat d’actuar sobre ells amb l’objectiu de crear contextos, condicions i estils de vida més “saludables”, és a dir, més beneficiosos per a la salut de tothom.

En aquest marc, els ajuntaments es posicionen com a agents clau en la promoció de la salut a nivell local, a través d'una àmplia gamma de polítiques que abasten l'urbanisme, el medi ambient, l'educació, l'esport, els serveis socials i, per descomptat, la salut pública. Això es complementa amb les seves competències obligatòries en vigilància i control epidemiològic.

Així mateix, els EAP (Equips d’Atenció Primària) dels municipis són el servei sanitari que atén amb una major proximitat a la població i que més en contacte està amb el seu context de vida. Més enllà de l’atenció assistencial, els EAP desenvolupen una acció de promoció comunitària de la salut.

Partint d’aquesta constatació, l'Ajuntament de Vacarisses ha posat les bases d’un Pla Local de Salut amb l'objectiu de desenvolupar una estratègia integral per a la promoció i protecció de la salut des d'una perspectiva interdisciplinar que implica un ventall ampli de polítiques (concepte de ‘salut en totes les polítiques’).

El Pla adopta també l’enfoc de “una sola salut”. Aquest enfoc posa de relleu que la salut de les persones, dels animals i dels ecosistemes estan estretament relacionades i cal tenir-ne cura simultàniament de totes elles. Per això, l’estudi de la salut humana es posa en relació amb el seu context medi ambiental i de convivència amb altres animals.