Vicenç Ruiz: 'Participar en uns Jocs Olímpics és el cel esportiu'

Vicenç Ruiz és el primer vacarissenc que participa en uns Jocs Olímpics. Hem parlat amb ell per saber com li ha anat per Rio i per conèixer quines són les seves perspectives de futur en el món de l'hoquei.

 

Què suposa ser seleccionat per participar en uns Jocs Olímpics?

Participar en uns Jocs Olímpics i, sobretot, en hoquei herba, és el màxim, és el cel esportiu. Deixant de banda totes les emocions que suposa, també hi ha molt de treball i sacrifici al darrera, ja que, si no estàs en un bon nivell, és molt difícil que et seleccionin. Però sí, és un somni.

 

El teu equip va arribar fins a quarts de final, en un partit molt disputat amb la selecció argentina. Com ho vas viure?

Realment, vam començar el torneig molt forts, guanyant equips de rànquing superior al nostre i fent molt bons partits. L'encreuament a quarts contra l'Argentina era una bona opció per a nosaltres; si més no, ens sentíem còmodes jugant contra ells. Per a nosaltres, l'important era evitar Alemanya o Holanda. El partit va estar molt ajustat i petits detalls i decisions de joc fan marcar la diferència. Així és l'esport. Però va ser un cop dur, perquè ens plantàvem a semifinals i optàvem a medalla.

 

Alguna anècdota dels Jocs que es pugui explicar?

Te'n podria explicar moltes, haha! El més divertit i impactant és quan et trobes amb tots els esportistes 'famosos', ja que parles amb ells, els coneixes personalment i, fins i tot, pots compartir-hi converses llargues i riures.

 

Abans de les Olimpíades, l'Ajuntament de Vacarisses et va lliurar la bandera del municipi i, en uns dies, t'oferirà una recepció oficial. Què sents en rebre aquest reconeixement del teu poble?

Jo em sento molt orgullós. Quan em pregunten d'on sóc, sempre dic Vacarisses. Llavors, es queden parats perquè no entenen res i haig d'especificar perquè es puguin situar. Barcelona, Terrassa, la muntanya de Montserrat..., doncs allà!! I evidentment que m'agrada que em facin algun tipus de reconeixement, només sabent la meva família i els meus amics l'esforç que he fet, les coses que he sacrificat i els moments durs que he passat. Però tot té la seva recompensa. I qui em coneix sap que sempre dic una frase que m'agrada molt: 'El secreto de mi felicidad está en no esforzarse por el placer, sino en encontrar el placer en el esfuerzo'.

 

Fins a la temporada anterior, jugaves al Club Egara, però ara et traslladaràs a Holanda.

Sí, aquest any vaig a jugar a Holanda, a l'equip HGC de La Haia. És una gran experiència. Ja hi estic instal·lat i estic molt motivat. Canviar d'aires sempre va bé i ser més professional amb el que t'agrada també és un avantatge. El que em costarà més crec que és el fred, tot i que ara ja ho porto millor que anys enrere.

 

A tants quilòmetres de casa, què creus que trobaràs més a faltar?

La meva família; és el més gran que tinc. Sempre m'agrada estar a prop d'ella. Però, avui en dia, amb les tecnologies, és molt fàcil comunicar-se.

 

Havent assolit ja tantes fites, et queden més metes com a jugador d'hoquei?

Prefereixo pensar d'any en any. Ara em toca gaudir de la millor lliga del món i, a nivell internacional, continuarem treballant per estar al màxim nivell. Però, com he dit, aniré d'any en any.

 

 

Qüestionari vacarissenc

 

Un lloc de Vacarisses: La 'muntanyeta'

Un record vacarissenc: Massa!

Una activitat vacarissenca: Fer una cervesa a Cal Xavi, els divendres a la tarda-vespre

Una millora per al municipi: Crear més moviment i consciència de l'esport i l'exercici físic. Que arribi a tothom.

Un llibre: Los Lobos, de Hans Hellmut Kirst

Una pel·lícula: El último samurai o Gran Torino

Un personatge de ficció: Peter Pan i el seu amic Rufio

Un personatge real: Mohamed Ali

Un plat: Les magdalenes o els melindros del millor forn, El Forn Alavedra, amb un bon got de llet amb colacao.