Gemma Ruiz: 'Les microhistòries tenen tantes heroïnes com tantes àvies teniu a casa vostra'

Argelagues és el debut literari de la periodista de TV3 Gemma Ruiz. Va nàixer a Sabadell, però manté vincles familiars amb Vacarisses. De fet, el nostre municipi és un dels escenaris que apareixen en aquesta novel·la sobre el paper de la dona al Vallès, al llarg del segle XX. El passat 1 de desembre, l'escriptora va presentar el llibre a la Biblioteca El Castell i vam aprofitar per saber més coses de l'obra i de la seva relació amb Vacarisses.

Com va sorgir la idea d'escriure Argelagues?

Quan anava a la facultat de Periodisme, vaig fer una entrevista a la meva besàvia, perquè ens van demanar de documentar la vida d'algú que hagués viscut tots els canvis tecnològics del segle XX. La idea era, algun dia, reescriure'n la seva història, però allò va quedar al calaix i va ser fa set anys quan vaig decidir fer play a la cinta i continuar la recerca amb més entrevistes i documentació. I així vaig anar posant fil a l'agulla fins al que avui és la novel·la Argelagues.

Les protagonistes de la novel·la són tres dones de diferents generacions, que lluiten per obrir-se camí en el món del tèxtil. Creus que el paper de la dona s'ha menystingut?

S'ha menystingut totalment, i més encara el paper de les dones de les classes treballadores, que no han comptat mai per a escriure el relat de la història del nostre país. Amb prou feines han comptat les que van tenir càrrecs, doncs imagineu-vos les que, a ulls de la Macrohistòria, no tenien importància. Però la Macrohistòria, sense les microhistòries, es desfaria, com si fos sorra, i així és com descobreixes que les microhistòries tenen tantes heroïnes com tantes àvies teniu tots a casa vostra.

Per escriure Argelagues, t'has inspirat en la vida de les teves àvies. Fins a quin punt hi has inclòs elements de ficció o es tracta més aviat d'una mena de memòries?

No són unes memòries. Em vaig basar en les seves vivències per anar traçant el recorregut pel segle XX, però, com que també vaig anar veient que la seva era una vida molt prototípica i molt extrapolable a moltes d'altres, vaig agafar capítols comuns a moltes històries per fer el marc temporal del seu relat. I en algun moment sí que novel·lo, és a dir, utilitzo els recursos de la ficció en algun personatge incorporat, o en alguna coincidència interessada, però pràcticament totes les vivències són molt versemblants perquè el pa que s'hi donava en aquella època era tan o més cru que el que explico a Argelagues.

Vacarisses és un dels escenaris de la novel·la. Què hi trobarem?

Hi trobarem un trosset de la seva història. Concretament, el moment de finals del segle XIX quan la fil·loxera baixa de França i també ataca els nostres ceps. I aquí és quan un poblet que gaudia d'autonomia econòmica gràcies a la vinya, es queda sense la seva font principal de riquesa i el seu jovent es veu obligat a migrar a les ciutats del Vallès que, en aquell moment, necessiten més i més mà d'obra per a les fàbriques tèxtils. Un d'aquells joves va ser el meu besavi, el Martí Palà Casas, nascut a Ca l'Alegre, la primera casa del Carrer del Pou actual.

Encara mantens algun vincle amb el municipi?

Fins fa dos anys, encara hi teníem la casa d'estiueig, la que hi ha al davant de Les Alsinetes, al Camí dels Horts. En aquesta casa hi vaig escriure una bona part de la novel·la l'estiu del 2014, sota l'olivera que la presideix. Segur que van ser els bons aires de Vacarisses i els bons tomàquets del senyor Gabriel i de la meva veïna Rosa Guàrdia els que em van procurar la calma i la concentració necessàries per escriure matí i tarda durant les tres setmanes que hi vaig ser.

Argelagues té uns tres mesos de vida. Sabem que l'has presentat en diversos espais, inclosa la Biblioteca El Castell. Quina rebuda està tenint el llibre i la història que hi expliques? 

Doncs estic quedant parada de la boníssima acollida. Ja anem per la 4a edició i farem la 5a. I del que em diuen els lectors, el més emocionant és que molta gent té la sensació que el llibre fa justícia per les seves àvies, i pels seus avis també. I que desperti aquest sentiment és el millor i el més bonic que podia passar.

Després d'aquest debut literari, tens previst donar continuïtat a aquesta nova branca de la teva trajectòria professional?

Doncs ja hi estic treballant; ara en la fase de recopilar informació i encara no sé quina cara tindrà la nova cosa, però m'ajuda a mantenir el cap despert.

Qüestionari vacarissenc

Un lloc de Vacarisses: Les Alsinetes

Un record vacarissenc: Les sessions de cine d'estiu al Casal

Una activitat vacarissenca: La Festa Major

Una millora per al municipi: Que es teixeixin més xarxes perquè hi hagi més vida al poble

Un llibre: Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin

Una pel·lícula: Tres dies amb la família, de Mar Coll

Un personatge de ficció: En Soleràs, d'Incerta glòria (de Joan Sales)

Un personatge real: Mercè Rodoreda

Un plat: Escudella i carn d'olla