Eva Morante: 'Es parla molt sobre el càncer de mama, però no se'n dóna informació a fons'

Una de les guanyadores del 1r Premi de treballs de recerca, convocat per l'Ajuntament de Vacarisses, va ser Eva Morante. El guardó el va obtenir en la modalitat de temàtica lliure, amb el treball Càncer de mama, un mal roí, en què analitza aquesta malaltia des de diverses perspectives.

Què et va portar a escollir aquesta temàtica?

És un tema molt present, sobretot, en campanyes publicitàries i em va interessar, ja que, tot i que se'n parla molt, no te'n donen informació a fons.

Un dels aspectes que més va valorar el jurat dels premis va ser el tractament de la matèria des de diversos punts de vista. Com vas plantejar-ho?

Abans de parlar d'un càncer en concret, penso que cal presentar-lo en general, o sigui, la malaltia en sí: com es desenvolupa, quins factors hi intervenen, quins tractaments hi ha... Un cop presentat, ja aprofundeixes més en el tipus de càncer que vols estudiar, en el meu cas, el càncer de mama, i et planteges d'on ve. Per exemple, és un càncer hormonal, al qual afecten alguns aliments i factors del medi, així com molts productes corporals que fem servir. Després, vaig voler-ho enfocar sobre l'impacte psicològic que té la malaltia, no només en els pacients, sinó també en les persones que els envolten. De fet una psicològica de l'Hospital Althaia de Manresa amb qui vaig parlar m'explicava que, moltes vegades, el pacient té més ànims que la família, que fa més teràpia que no pas ell.

Per tant, a banda d'utilitzar bibliografia especialitzada, vas fer també un important treball de camp...

Sí, i no només vaig fer entrevistes a metges, sinó que també vaig parlar amb un laboratori de Barcelona que investiga sobre medicaments per tractar el càncer, amb persones afectades, psicòlogues i associacions que ajuden els malalts.

Com animaries les persones interessades en la temàtica a llegir el teu treball?

Em sembla que és un treball bastant interessant, perquè no és un tema que es faci pesat de llegir. Té un vocabulari senzill d'entendre i, si hi ha alguna paraula específica, al peu de pàgina, hi ha la seva definició. A més, no sols facilita informació, sinó que també hi trobes intervencions, articles o enquestes; per tant, un contingut no tan científic, sinó divers.

Tens intenció de continuar investigant en aquest sentit?

La veritat és que és un tema que m'interessa i llegeixo els avenços en el camp que publiquen les revistes. Per tant, m'agradaria continuar investigant, però no sé si arribaré a aquest punt.

Què va suposar per a tu obtenir un reconeixement per la teva feina?

Em vaig alegrar molt perquè va coincidir amb una etapa en què estava molt estressada amb la selectivitat i els exàmens. De fet, el vaig presentar sense cap esperança de guanyar. En saber que sí, vaig alegrar-me per veure recompensat l'esforç de dos anys.

Fa poc que has començat una nova etapa en la teva faceta d'estudiant. Quins estudis has triat?

Volia fer Genètica, ja que m'agrada la investigació, des de l'àmbit de la policia científica. Però la nota no em va arribar i he decidit fer un mòdul superior per si, des d'aquí, puc tornar a intentar entrar a aquesta carrera o bé, estudiant petits mòduls relacionats, aconseguir arribar a aquest camp d'investigació que m'agrada.

Ho tenies clar des de ben petita o ha estat una decisió més recent?

(Riu) No, de petita, hi havia moltes coses: una setmana volia dedicar-me a un ofici i la següent, a un altre... Va ser a finals de l'ESO quan vaig començar a interessar-me més per aquest camp.

Com t'agradaria imaginar-te dintre de deu anys?

Principalment, vull entrar a treballar en un laboratori i, si ho aconsegueixo, que sigui del camp que m'agrada, que, de fet, és el que estic estudiant: l'anàlisi de mostres i la recerca.