Es descobreix un jaciment arqueològic a la Cova d'en Massana de Vacarisses

La història de la troballa comença quan l'excursionista terrassenc David Hernández, autor de l'inventari de barraques de Vacarisses, consulta el llibre Barceloneta, un barri d'enginy i il·lusió, a la Biblioteca El Castell. Un dels seus autors, Miquel Crusafont, hi esmenta quatre cavitats al peu del Cingle de Vacarisses, entre les quals hi ha la Cova d'en Massana, coneguda així des dels anys seixanta, en record d'un maquis que va habitar la zona. Al juliol de 2014, acompanyat per Ramon Suades, bon coneixedor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Hernández visita la cavitat. Uns dies més tard, hi torna amb un grup d'espeleòlegs de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, que hi localitzen un fragment de ceràmica de superfície llisa.

Al cap d'uns mesos, l'Ajuntament de Vacarisses encarrega una recopilació d'informació sobre el municipi al geògraf Joan Soler, amb l'objectiu d'elaborar una ruta de punts d'interès cultural i natural. Com a part del treball de camp, Soler accedeix a la Cova d'en Massana, acompanyat per David Hernández. A la cavitat, hi troben un fragment de ceràmica sense decoració, corresponent, probablement, a un vas. Per les seves característiques, l'expert en ceràmica del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà Jaume Morera el situa en la prehistòria.

Coneixedor d'aquestes dues troballes, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vacarisses, Lluís Alburquerque, sol·licita les peces a les persones que les custodien, per demanar-ne una valoració als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S'hi afegeix un tercer fragment de ceràmica, amb un cordó digitat, trobat per la responsable del Pla d'Espais de Protecció Arqueològica de la Generalitat, Araceli Martin, en el curs d'inspecció de la mateixa cova.

Fragments de ceràmica prehistòrics

Segons l'arqueòleg territorial Joaquim Folch, tots tres fragments descoberts a la Cova d'en Massana són 'de clara factura prehistòrica'. Els dos fragments llisos són de difícil adscripció a un període cronològic concret, mentre que el fragment amb cordó digitat pot atribuir-se a la Primera Edat del Ferro (750-550 a.C.). Quant a la funcionalitat del jaciment prehistòric, l'informe descarta que el lloc fos habitat i en proposa un ús d'emmagatzematge, sense descartar, però, l'ús ritual.