Entrevista a la vacarissana Inma Clemente Alarcon
«Som el que mengem»
La vacarissana Inma Clemente acaba de publicar el llibre 365 desayunos o meriendas saludables, que presentarà aquest divendres a la biblioteca El Castell. A més, és la il·lustradora de l’Atles natural del Montserratí. Hem parlat amb ella per conèixer millor aquests i altres projectes.
El títol del teu nou llibre és força descriptiu, però ens pots explicar amb més detall què hi podem trobar?
Com diu el títol, són 365 esmorzars o berenars saludables, un per a cada dia de l'any, i està dividit per temporades o estacions per aprendre a menjar el que toca en cadascuna i no repetir sempre el mateix. La idea d'aquest llibre és intentar posar nutrients també a l'esmorzar, que és un gran abandonat. Esmorzem galetes del súper o una torrada amb mantega i melmelada i no sortim d'aquí. Com també sopem qualsevol cosa, fiquem només nutrients al migdia i això és una mancança de què ja alerten molts nutricionistes i fisiòlegs.
D’on ve la idea d’escriure’l?
Jo porto com 20 anys canviant la meva manera de menjar. Clar, soc esportista i va de la mà preocupar-te pe l'alimentació. Quan vaig començar, era molt complicat comprar ecològic, en una època en què la gent no sabia ni que era la quinoa. Ara hi ha de tot i pots trobar de tot a tot arreu, però jo intento compartir la meva vivència perquè la gent no cometi els mateixos errors. A la pandèmia, vaig començar a preparar-me aquests esmorzars, a fer fotos i a guardar-les. I al final, vaig dir: per què no faig un llibre? Perquè trobava a faltar llibres d'esmorzars. O sigui, tinc molts llibres de cuina, però gairebé sempre són per a dinars o sopars i fets per xefs, que està molt bé, però no estan gaire encarats al dia a dia i sobretot a l'esmorzar, que és el gran oblidat.
Precisament, les 365 receptes són fàcils d’elaborar per qualsevol persona, encara que no sàpiga cuinar?
Sí. Hi ha una cosa que tenia molt clara: volia fer foto d'absolutament totes les receptes, ja que ho trobo molt a faltar als llibres. Crec que la foto és molt important per veure com queda el plat i perquè, a més, t'entra per la vista. Les receptes del llibre són molt curtetes, amb tres a cada pàgina. També dono molts consells del tipus “això ho pots fer la nit abans, deixar-ho preparat a la nevera i el dia següent ja ho tens” o “guarda't això que et sobra perquè podràs fer la recepta de tal pàgina tal”. Així mateix, hi ha receptes de forn per quan tinguis més temps, com per al cap de setmana. En definitiva, són súper senzilles. Totes les receptes les he fet jo i me les he cruspit, després de fotografiar el plat. O sigui, que estan provades, a diferència de molts llibres de cuina, sobretot d’influencers, que et poses a fer la recepta i no et surt perquè no estan bé les quantitats, per exemple.
Per què vas decidir plantejar-lo com un recull de 365 propostes, una per a cada dia de l’any?
Tots els nutricionistes i fisiòlegs insistim en la varietat perquè cada aliment té propietats diferents i, llavors, estàs donant al teu cos una quantitat de nutrients meravellosa. Des que vaig començar a canviar la meva alimentació, cada dia dinem diferent, no repeteixo plat ni un sol cop durant l’any i em vaig proposar fer el mateix a l'esmorzar. D’aquesta manera, cada dia donem al cos uns minerals i vitamines diferents perquè vagi omplint els depòsits i no hi hagi manca de res. Perquè la gent no s’espanti, al llibre i també a la presentació a la biblioteca, donaré quatre consells bàsics. Un dels principals és menjar de temporada. Així, ja aconsegueixes moltíssima varietat perquè les temporades són molt curtes i canvien de seguida. Per exemple, ara és temporada de figues i començaran a arribar els cítrics, però no mengem meló a l'hivern, ja que no té sentit. La natura ens dona meló i síndria a l’estiu per un motiu, perquè tenen molta aigua i necessitem hidratar-nos.
I què més hauríem de tenir en compte a l’hora de preparar esmorzars i berenars saludables?
Bàsicament, hem de pensar en fruita i verdura, i sense sucre. A totes les receptes del llibre, si hi ha sucre, és en una quantitat molt petita i, normalment, ja indica que s’ha d’evitar el processat i optar per la panela, per exemple. Si la recepta és dolça, s'aconsegueix amb la mateixa fruita. Una de les bases de l'alimentació saludable és utilitzar els plàtans, el moniato o la carbassa, aliments que ja són dolços per si mateixos i no cal posar-hi més sucre. Un dels consells que dono en aquest sentit és educar i acostumar el paladar. Per exemple, podem traure el sucre del cafè, progressivament.
Has hagut de fer moltes proves abans d’arribar a les receptes definitives?
Potser he arribat a fer unes 700 receptes i, amb l’ajuda de la meva parella que posava el punt crític, hem triat les guanyadores.
Hi ha alguna recepta del llibre que sigui especial per a tu o que recomanaries provar sí o sí?
D’algunes es va repetint la base i és molt fàcil anar canviant-ne el sabor. Per exemple, les creps de blat sarraí, que són súper fàcils de fer: el dia anterior, poses el gra cobert amb aigua a la nevera i, al dia següent, l'omples de llet vegetal, ho tritures i ja tens una massa de crep sense gluten, on pots posar-hi cacau, moniato, remolatxa o espinacs. Una altra recepta que repeteixo i que té una quantitat de nutrients brutal consisteix en triturar alvocat, plàtan, dàtils i un parell de cullerades de cacau al 100%. El resultat és una crema de xocolata boníssima, que pots acompanyar amb fruits secs, maduixes o la fruita que vulguis. Aquestes idees també venen perquè jo feia de monitora de ball infantil a Terrassa i els infants venien amb el berenar i me’n feia creus: galetes, pastissets industrials, bosses de patates... Durant uns anys, també he fet xerrades d'esmorzars saludables en escoles, juntament amb una neuròloga que explicava l'efecte de la dopamina. El sucre és com una droga, alimenta la dopamina i tens aquesta sensació de benestar que fa que en vulguis més.
De fet, el llibre està pensat també per a famílies amb infants?
Sí, hi ha moltes receptes fàcils i amb un breu text sobre la preparació. Jo crec que és ideal perquè una de les maneres que el nen comenci a menjar millor és que comparteixi amb tu aquests moments de preparar l'esmorzar o el dinar, perquè veu el valor de fer-ho i és molt més fàcil que s'ho acabi menjant. A més, hi ha moltes receptes acolorides que faciliten que entrin per la vista, com uns polos de síndria.
Per tant, és important transmetre uns bons hàbits alimentaris des de la infància?
Sí, perquè el paladar s'educa des del principi i, si no ho fas, no activa totes les papil·les gustatives i, quan el teu nen sigui adolescent, et dirà “això no m'agrada, això no ho vull tastar”... i tindrà una mancança de nutrients que, a la llarga, vés a saber quins problemes de salut pot tenir. El que mengem és el que som. Si la nostra alimentació és saludable, tindrem molta més salut. De fet, jo porto uns 15 anys i no sé què és una grip. També aconsegueixes molta més energia i concentració, i el teu sistema immunitari és molt més alt.
A més, has il·lustrat l’Atles natural del Montserratí. És un repte dibuixar el teu entorn quotidià?
Sí, va ser una proposta molt xula perquè jo, que soc esportista, estic tot el dia a la muntanya i Montserrat és el meu pati. Quan em van contractar per dibuixar l'atles del Montserratí em va encantar, perquè és una part que conec molt bé. A més, em va sorprendre molt perquè la majoria d’animals i plantes que em van donar no tenia ni idea que els teníem aquí. O sigui, la riquesa que té el nostre entorn és brutal i em va encantar també la manera de fer-la arribar sobretot als nens, perquè crec que estem molt habituats a veure llibres sobre fauna de la selva, amb el lleó, el tigre, l'elefant..., que està molt bé conèixer-los, però i si coneixem la d'aquí al costat i, quan sortim a passejar, la busquem i la sabem detectar i identificar?
En aquest sentit, què creus que pot aportar la il·lustració a una obra de divulgació científica?
Jo crec que l'apropa a qualsevol edat, perquè la fotografia és més impersonal. A més, el dibuix sempre atrau més els nens i als adults també els és molt més fàcil d'identificar perquè, a les il·lustracions, hem posat les traces identificatives concretes de cada animal, de manera que queda més simplificat. Per exemple, si un ocell té una taqueta blava a les plomes, moltes vegades a la foto gairebé no es veu. En canvi, la il·lustració et permet que aquest traç identificatiu es vegi bé. L’atles es pot complementar amb un quadern molt pràctic amb les il·lustracions en blanc i negre, perquè els nens puguin posar-hi color.
I per acabar, algun projecte creatiu de futur que ens puguis avançar o que et faria il·lusió abordar?
Del tema de receptes, estic preparant e-books online amb dinars fàcils i ràpids per quan no tenim temps, però volem menjar bé. També en faré de molt concrets per saber què menjar per baixar la inflamació, en cas d’hipotiroïdisme... i per temporades. I en l’àmbit de la il·lustració, ara estic amb un projecte que explicarà el cicle de l'aigua des d'Olesa i com va a les depuradores per acabar a casa nostra.
Qüestionari vacarissà
- Un lloc de Vacarisses: La Torrota
- Una activitat vacarissana: Anar a comprar formatge a La Frasera
- Un record vacarissà: A la pandèmia, una gata ens va deixar el seu cadell recent nascut al pati i una altra gata va fer el mateix dues setmanes després. Ara són els nostres gatets
- Una millora per al municipi: Recuperar els ratpenats amb caixes-niu per tenir menys mosquits a l’estiu
- Un llibre: Badaq, de Carlos Bardem
- Una pel·lícula: L’indomable Will Hunting
- Un personatge de ficció: Peter Pan
- Un personatge real: Jane Goodall
- Un plat: Un curry
Podeu trobar 365 desayunos o meriendas saludables i l'Atles natural del Montserratí a l'Estanc Cal Perdet.