Entrevista a Joan Cortada

'Sempre m'ha agradat el treball manual'

 

Joan Cortada és nascut a Terrassa, però viu a Vacarisses des de fa uns 15 anys, gairebé els mateixos que porta jubilat. Una de les seves principals dedicacions és treballar amb fusta i també passa el seu temps lliure al Casal de la Gent Gran. I, precisament, durant el mes d'octubre, l'equipament va acollir una exposició seva de carros, carretes i altres, elaborats amb materials reciclats. Parlem amb el manetes de l'avi Joan!

 

Al llarg de la seva vida, ha exercit diversos oficis, com fuster, pagès i traginer.

Quan encara no tenia 14 anys, vaig treballar de fuster i, després, al camp amb el meu pare. El meu germà es dedicava al transport i necessitava ajuda. Llavors, ens vam fer socis i així durant 50 anys. Vam començar amb carros i, després, amb trastos de camions, anant pujant fins a una flota d'uns 16, entre tràilers i remolcs. També anàvem a l'estranger, a Itàlia...

 

De fet, la fusta i els carros continuen sent la seva principal afició.

Sí, sempre m'han agradat. Quan em dedicava al transport, volia saber com estaven fets els motors. Els desmuntava i muntava de nou, els reparava. Alguns camions era com si els hagués muntat jo perquè els havia desmuntat de cap a cap. També reparava carrosseries, fins i tot, de tràiler. En jubilar-me, vaig començar a entretenir-me amb la fusta i he seguit perquè sempre m'ha agradat el treball manual.

 

En què s'inspira?

En alguns casos, miro fotos i, llavors, calculo les mesures segons els materials de què disposo.

 

Amb quins materials treballa?

Mobles vells, cargols de tot tipus, gomes per a les rodes, fundes de pintallavis per als farolets, etc. Per exemple, l'última carrossa que vaig fer és tota de fusta d'olivera, que havia comprat per a la llar de foc.

 

Durant el Mes de la Gent Gran, es va poder visitar l'exposició El manetes de l'avi Joan. Carros, carretes i d'altres. Què va suposar poder mostrar els seus treballs?

M'ho van oferir perquè ja ho havíem parlat alguna vegada. A la inauguració, va venir molta gent coneguda. També ha estat molt important l'ajuda de la Montse, del Casal, sobretot en la posada en escena.

 

Sabem que altres aficions seves són cuinar i viatjar.

Faig una mica de tot. Viatge que trobem, ens escapem, ja que ara puc fer-ho. Amb l'empresa de transport, alguna vegada conduïa jo mateix els camions, fins a València, Bilbao o Madrid.

 

A més, li agrada passar estones al Casal de la Gent Gran.

Tenim una colla molt bona, que ens fem companyia i ens ajudem. Al matí, ja ens trobem per esmorzar. I també aprofitem les activitats i sortides que s'hi organitzen. Ara bé, puc estar-me hores al taller de casa. A vegades, em toquen fins les dues de la matinada!

 

Qüestionari vacarissà

Un lloc de Vacarisses: El Casal de la Gent Gran perquè ho tenim tot a la vora.

Un record vacarissà: El dia que la meva dona va morir i va marxar de casa.

Una activitat vacarissana: Petanca i billar al Casal de la Gent Gran.

Una millora per al municipi: A la meva edat, ja no em val, tot està bé. Ho han de fer les persones més joves.

Un llibre: Excepte els manuals, no m'agrada llegir, veig les lletres massa negres!

Una pel·lícula: M'agraden el futbol i els esports en general.

Un plat: Conill.