Entrevista a Joan Carles Codina

Joan Carles Codina: 'La creació del Club Esportiu va ser una revolució a Vacarisses'

 

Joan Carles Codina va ser un dels fundadors del Club Esportiu de Vacarisses (CEV), l'any 1984, la primera entitat esportiva creada al municipi. En motiu de la recent inauguració del camp de futbol de gespa, conversem amb ell sobre l'entitat i la millora d'aquest equipament municipal.

 

Amb quina finalitat vau fundar el Club Esportiu?

Teníem uns 15 anys i jugàvem per les urbanitzacions, a la Carena Llarga, la Colònia Gall, Torreblanca... Va arribar un moment en què el futbol sala va començar a créixer a nivell de Catalunya, però nosaltres no disposàvem de cap pista on jugar. Llavors, vam anar a l'ajuntament a presentar-nos i explicar la situació. Precisament, hi havia d'alcalde Fermí Masana, pare de l'alcalde actual. Després de molt insistir, van fer el projecte de pista, al costat de la piscina. I a corre-cuita, l'estiu de 1984, vam fer els estatuts i les fitxes per federar-nos i poder participar a les competicions. Al poble, va ser una revolució. Llavors, Vacarisses tenia unes 700 persones empadronades i la meitat eren sòcies del CEV.

 

Des de llavors, l'entitat s'ha anat ampliant. Com a fundador, quin balanç en fas?

Sí, ha anat creixent, i molt. Hi ha hagut 3 fases. La primera va ser la nostra, amb el nostre grup, que va arrencar-ho. Vam estar uns 10 anys jugant i també vam crear equips de futbol base (infantils, alevins...), un dels quals va agafar el nostre relleu generacional. De fet, va ser molt bo i va pujar moltes categories. I la tercera fase seria la de l'actual equip de futbol sala, que ha pujat a categoria nacional, i quan es va construir el camp per jugar a futbol 11. En 35 anys, el balanç és molt positiu.

 

Després de molts anys a l'oblit, ara sembla que comença a incrementar-se la visibilitat i el suport cap al futbol femení. De fet, a Vacarisses, hi ha alguns equips de nenes i noies. Creus que s'hauria de fomentar més?

Un dels equips de futbol base que vam crear era femení, cap a l'any 90. Me'n sento molt orgullós perquè va estar uns 3 anys funcionant, amb noies de diverses edats. Era un equip potent i amb força gent del poble que el seguia. Ara el futbol femení té un boom espectacular i crec que seria importantíssim que les nenes amb ganes jugar tinguin l'oportunitat de fer-ho.

 

Des de mitjans de juny, Vacarisses disposa d'un camp de futbol de gespa, una de les principals reivindicacions del municipi. Com ho valores?

Els veterans vam viure-ho amb molta il·lusió. Quasi tots aquells amb una mica de vinculació al futbol de Vacarisses i en condicions de jugar, vam participar a la festa d'inauguració, on es van jugar diversos partits. Va ser molt divertit. Espero que doni un impuls, especialment, perquè els nanos d'aquí puguin jugar en bones condicions i, a més, que vingui gent de fora. De fet, l'anterior boom va ser la construcció del pavelló. Penseu que, a la pista, hi anàvem unes hores abans de jugar el partit perquè sempre estava humida de l'aigua que baixava de la muntanya i hi escampàvem serradures perquè l'àrbitre ens permetés jugar-hi. I entrenàvem a l'aire lliure a les 21 h de la nit... Ara, en canvi, el vestidor està calent, la pista mai és molla...

 

Creus que la millora del camp de futbol ajudarà a augmentar el número de membres del CEV?

Segur que donarà un gran impuls. I el poble s'hauria d'implicar més en el futbol 11, especialment ara amb el camp de gespa.

 

Qüestionari vacarissà

Un lloc de Vacarisses: La Moreneta

Un record vacarissà: La meva infància al carrer, anant sempre en bicicleta

Una activitat vacarissana: Caminar pels cingles

Una millora per al municipi: Que les escoles i l'institut siguin de molta qualitat perquè els nostres joves són el nostre futur, i que l'Ajuntament s'impliqui al màxim en l'esport escolar perquè és la millor manera de créixer tant en salut com en hàbits socials

Un llibre: L'últim que he llegit, La gran desmemoria, de Pilar Urbano

Una pel·lícula: Apocalypse Now

Un personatge de ficció: Cap        

Un personatge real: Johan Cruyff

Un plat: Un bon arròs de peix i marisc