Entrevista a Francesc Cardús

El terrassenc Francesc Cardús viu a Vacarisses i ja fa anys que participa al Voluntariat per la Llengua. Actualment, a més, dinamitza un dels grups de conversa en català. Hi parlem per conèixer millor la seva tasca i motivacions.

Què et va motivar a implicar-te en el Voluntariat per la Llengua?

Poder fer més fàcil l’ús parlat del català a la gent que no ha trobat l’entorn social que ho hauria d’afavorir de forma més espontània. Això és comprensible en persones amb poc temps d’estada en el país, però també es dona per hàbits apresos que dificulten fer aquest pas encara que membres de la família, o entorn proper, dominin perfectament el català.

En què consisteixen les trobades?

La parella lingüística està formada per una persona catalanoparlant i una altra a qui li interessa aprendre´l, i sobretot, vol practicar-lo. Sovint, els catalanoparlants ens passem al castellà, segurament amb la intenció d’ajudar, i estem fent el contrari, no deixem que l’aprenguin. L’Estat espanyol mai, tampoc ara, ha afavorit el normal desenvolupament de la llengua catalana. Les trobades volen contrarestar aquestes circumstàncies.

Amb tants anys fent de voluntari, deus haver tingut moltes parelles lingüístiques. Hi ha alguna anècdota divertida o emotiva que recordis especialment?

L’última parella que vaig tenir va ser l’Oussama, un xicot marroquí que tenia molt clar que parlar en català l’ajudaria a progressar. A més, s’enfadava molt quan anava als llocs i, en atendre’l, canviaven l’idioma i havia de demanar expressament que li parlessin en català. O l’Antonio, per exemple, un metge peruà que tenia un interès especial per poder atendre i entendre els malalts.

Actualment, dinamitzes, de forma voluntària, un grup de conversa en català de nivell inicial. En què consisteix la teva tasca?

L’hem iniciat fa poc i està funcionant molt bé. És molt interessant perquè cada persona és una història diferent, singular i molt enriquidora. Hi ha participants de diferents països d’origen. Es tracta d’anar traient temes i conversar sobre allò que més els interessa. Per tant, la meva tasca és ben fàcil, perquè no és una classe, tot i que sempre cal anar millorant aspectes lingüístics.

Com ajudes les persones que comencen a parlar català a guanyar confiança?

Hi ha la idea preconcebuda i personal de no tenir prou preparació per llençar-se a parlar en català, i això sovint és fals. Molts cops és més la vergonya i la comoditat. La majoria dels participants del grup de conversa ja han fet algun curs previ de català i, per tant, no partim de zero. Passar del castellà al català és molt senzill, només cal tirar-se a la piscina.

Per què creus que és important promoure l’ús social del català a través de la conversa?

La llengua parlada és la que dona sentit a les relacions personals i socials, a la feina i amb els amics, la dels fills, la que et fa viure i gaudir de la cultura, del país.

Quin paper tenen iniciatives com el Voluntariat per la Llengua en el futur de la llengua catalana?

És una gota més de les moltes que cal per afavorir el coneixement i l’ús del català. I és imprescindible el paper de les institucions, l'escola, les empreses, els mitjans de comunicació, i la política valenta i intel·ligent.

I per acabar, què diries a una persona que dubta si fer el pas i participar-hi, sigui com a voluntària o aprenent?

Jo l’animaria a provar-ho. Soc conscient que és complicat trobar una hora disponible en aquest apressat dia a dia. Per facilitar-ho, si el grup de conversa no coincideix amb horaris, l’opció de la parella lingüística també existeix i és més adaptable.

Qüestionari vacarissà

• Un lloc de Vacarisses: El Cingle, que emmarca el poble fantàsticament.
• Una activitat vacarissana: Utilitzar l’esplèndida biblioteca com a refugi cívico-cultural, i climàtic a l’estiu.
• Un record vacarissà: en Victor Dotti i en Jordi Jalón, amics d’infantesa.
• Una millora per al municipi: Dues. La gestió forestal preventiva i el decreixement urbanístic, concentració urbana i rehabilitació.
• Un llibre: La muntanya màgica, de Thomas Mann
• Una pel·lícula: La Nuit de Varennes
• Un personatge de ficció: El David Güell, de Plats Bruts.
• Un personatge real: El Virrei Amat, de cap per avall, per botifler.
• Un plat: Llobarro a la brasa, amb all, oli i julivert, res més.