Entrevista a Carla Ortega Farriol

Carla Ortega Farriol és graduada en Infermeria per la Universitat de Manresa. El seu Treball Final de Grau (TFG) es titula Anàlisi del rol de les dones vinculades a la professió infermera i del funcionament sanitari del bàndol republicà, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), que va obtenir un excel·lent de qualificació. Parlem amb ella sobre aquesta recerca, que també explicarà en una xerrada a la biblioteca municipal El Castell, el proper 27 de novembre a la tarda.

Per començar, per què vas decidir estudiar infermeria?

Perquè la meva àvia és infermera i, des de molt petita, sempre m'havia cridat l'atenció. Recordo anar a l'hospital amb ella i veure què hi feia. Sempre he tingut clar que volia dedicar-me a l'àmbit sanitari. Vaig escollir infermeria en concret els últims anys, quan havia de decidir què volia estudiar i vaig adonar-me que les infermeres són qui té més contacte amb el pacient. A més, hi ha la necessitat de cuidar els altres, que és molt vocacional i que penso que jo la tinc.

Què et va portar a escollir la temàtica del TFG?

Justament, que la meva àvia és infermera i, conversant amb ella, em vaig adonar que va estudiar en una època molt diferent a la meva i que la infermeria ha evolucionat molt durant aquest temps. A més, m'agrada molt la història, així que m'ha interessat d'on partíem, com era abans la infermeria i com ha anat evolucionant.

I el motiu de centrar-te en la Guerra Civil Espanyola?

Em crida molt l'atenció com les infermeres van evolucionar en aquell moment, que va ser un punt d'inflexió, ja que el sistema sanitari en general va millorar i m'interessava estudiar-ho. En una guerra, on són les infermeres? Com actuen?

Ens ho pots explicar breument?

Bàsicament, tenien cura dels pacients, dels ferits de guerra i dels civils, inclosos els familiars i els nens que es quedaven orfes. També és molt interessant la manera com es van distribuir concretament a Manresa.

Exacte, la teva recerca se centra en l’atenció sanitària a la capital del Bages. Quins eren els centres més importants en aquell període i com es gestionava el trasllat i triatge dels ferits des del front fins a la ciutat?

Per a mi, el més interessant és com Manresa es va desenvolupar com a ciutat sanitària per la guerra i l'estructura que hi havia al darrere. Abans de la Guerra Civil, els hospitals i els centres sanitaris eren, bàsicament, religiosos i estaven dirigits per monges. Què va passar? Doncs que les monges eren antirepublicanes i, quan va esclatar la guerra, van fugir o es van amagar. Llavors, hi havia una gran falta d'infermeres. Per això, es va fer una crida multitudinària a tota la població, encara que no tinguessin la titulació d’infermeria. A banda dels que ja hi havia, es van habilitar nous establiments sanitaris, alguns destinats a soldats ferits i d’altres a civils. Els soldats ferits arribaven a l'Estació del Nord de Manresa, on hi havia una zona de triatge per derivar-los a un hospital o un altre segons l'afectació i la rehabilitació que necessitaven. Si requerien més dies d'ingrés, els enviaven a Montserrat, on hi havia la Clínica Militar Z, o a Barcelona, que ja era per a estades llargues. D’aquesta manera, Manresa podia ser una ciutat d'evacuació de l'exèrcit a l'est, justament, perquè sempre hi haguessin llits lliures.

Quines eren les malalties i lesions més habituals, i quins tractaments es feien servir en aquella època?

Sobretot, ferides de guerra, de metralla. Les amputacions, per exemple, van millorar bastant, mitjançant la cura oclusiva, una tècnica per curar ferides i evitar que s'infectessin. D’altra, en diferents hospitals, hi havia plantes d'infecciosos i vaig descobrir que hi havia un infermer en concret que tractava les malalties de transmissió sexual dels soldats i que era molt recordat pels testimonis de l’època.

Així doncs, també hi havia infermers?

Sí, però, majoritàriament, hi havia infermeres. De fet, la crida al Diari de Manresa especificava que es buscaven dones que volguessin exercir com a infermeres.

Abans parlaves de la vocació de cuidar els altres. Creus que aquesta és més majoritària entre les dones?

Penso que les dones, per qüestions biològiques, tenim un tarannà cuidador, ja sigui per la maternitat o per un altre motiu. De totes maneres, crec que, en el món sanitari, i més específicament en la infermeria, falta molta representació masculina i que els homes també poden tenir aquesta vocació i instint cuidador.

Com influïa la situació bèl·lica en la qualitat de l’atenció sanitària i en les condicions laborals de les infermeres?

Durant la guerra, no hi havia descans i els torns eren molt llargs. A més, es barrejaven les infermeres que havien estudiat, les que es formaven durant la guerra, les que venien de fora... Entre la feina i els estudis, no hi havia descans ni unes condicions de treball dignes.

Creus que el paper de les infermeres a la Guerra Civil s’ha visibilitzat i reconegut?

Gens. En les guerres en general, es visibilitzen molt els soldats, l'exèrcit i també els civils, perquè, al cap i a la fi, són víctimes. Però no s’ha visibilitzat qui hi ha darrere d'aquestes víctimes. De fet, jo no havia sentit a parlar gaire sobre el paper de les infermeres durant la Guerra Civil; només al programa Quanta Guerra, de TV3, d’on em va sorgir la idea de fer aquest treball. En resum, penso que és interessant conèixer l'altra part. Hi ha una guerra, però qui cura en cas de guerra? Pot morir molta gent i haver-hi moltes víctimes, però què hi ha al darrere? Si estan ferides, on van? Qui les cura? Qui les tracta? Penso que s'hauria de visibilitzar bastant més, la veritat.

De fet, en l’actualitat, les infermeres continueu reivindicant el vostre paper essencial en la sanitat i demanant millores laborals.

A partir de la Covid-19, hi va haver un punt d'inflexió en què es va visibilitzar bastant la professió d’infermera. De fet, les notes de tall d'infermeria han pujat molt i s’han obert moltes places a les universitats. Això està molt bé, però penso que el problema no és que falti gent que estudiï infermeria, sinó que es contracten menys persones de les que caldria. És a dir, la ràtio no està equilibrada. Si es contractessin més infermeres, hi hauria una càrrega de treball més baixa i unes condicions bastant millors.

Qüestionari vacarissà

Un lloc de Vacarisses: La Torrota

Una activitat vacarissana: La Baixada de la Vaca

Un record vacarissà: Sortir de l'escola i anar amb tots els meus companys a la biblioteca a passar la tarda fins que teníem classe a l'Escola de Música

Una millora per al municipi: Que baixi el preu de l'habitatge per als joves

Un llibre: En general, m'agrada molt l'escriptor Jorge Bucay

Una pel·lícula: La casa en flames

Un personatge de ficció: Merlí

Un personatge real: La meva àvia

Un plat: Espaguetis a la carbonara