Els ajuntaments demanen al govern espanyol protagonisme i recursos en la transició energètica

La voluntat és avançar cap a un model distribuït, on l'energia pugui ser gestionada per un teixit social, administratiu i empresarial divers i local

 

50 ajuntaments, entre els quals hi ha el de Vacarisses, han presentat al·legacions conjuntes a la consulta pública del Govern espanyol sobre les Comunitats Energètiques. La seva finalitat era recollir l'opinió de col·lectius i entitats interessades, administracions i agents potencialment involucrats per a la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de les directrius europees del mercat interior de l'electricitat i les energies renovables. Aquests directrius estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la pròpia energia renovable de la ciutadania. Per a això, s'estableixen dos models de comunitats locals d'energia: la Comunitat d'Energies Renovables i la Comunitat Ciutadana d'Energia.

 

Les al·legacions presentades per 50 ajuntaments reivindiquen mecanismes senzills i unificats per a la seva tramitació, recursos i eines per impulsar-les, capacitat de participació directa en les normes que els afecten, que les Comunitats Energètiques puguin facilitar el bo social i un sistema de governança de l'energia més democràtic, en oposició a l'actual. D'aquesta manera, reclamant anar cap a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l'energia, alhora que intenten donar totes les garanties perquè les Comunitats Energètiques operin sense afectar la seguretat del sector elèctric.

 

Dues de les reivindicacions incloses són que les Comunitats Energètiques puguin estendre les experiències d'autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i que puguin operar en xarxa de mitja tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal. I per tal de millorar l'accés a l'energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proponent que les Comunitats Energètiques puguin facilitar el bo social o les ajudes existents en matèria de pobresa energètica, a l'igual que haurien de poder-ho fer totes les comercialitzadores i no sols les de referència.

 

A més, es proposa crear marcs locals d'intervenció que permetin fer de l'energia un vector de transformació de la ciutat i que les Comunitats Energètiques puguin operar com a subministradores, tal com planteja la directiva, complint una sèrie de requisits i amb menys exigències normatives que les contemplades per a las comercialitzadores d'àmbit estatal. Al mateix temps, aquestes comunitats podran operar a la xarxa de distribució, tal como planteja la directiva, entenent que s'hauria de fer de la mà d'una distribuïdora. Això podria afegir un dinamisme econòmic local, com el que està provocant a Alemanya i altres països, que reporti beneficis per al municipi, les seves veïnes i veïns, així com per al teixit comercial i industrial.

 

Algunes de les propostes incloses en les 15 pàgines d'al·legacions municipals s'inspiren en iniciatives existents en altres països de la Unió Europea, com Alemanya, Portugal, Irlanda o Polònia. Les capacitats i requisits que s'estableixin ara en la transposició de les directives determinaran la utilitat d'aquestes Comunitats Energètiques i la seva capacitat de transformar l'actual model energètic oligopòlic, controlat i gestionat per un petit número de grans empreses, en un model distribuït, on l'energia pugui ser gestionada per un teixit social, administratiu i empresarial divers i local.