Contra la violència a la frontera entre Grècia i Turquia

L'Ajuntament de Vacarisses farà una donació al projecte Nòmades hotline

 

Cinc anys després de la mal anomenada 'Crisi dels Refugiats' i gairebé quatre anys després de l'acord UE-Turquia, a partir del qual la UE va externalitzar la gestió dels fluxos migratoris cap a Europa a canvi de 6.000 milions d'euros, tornem a testimoniar la violència extrema, provocada per les polítiques migratòries centrades en la securització i l'externalització de fronteres. Des del passat 27 de febrer, milers de persones s'han dirigit cap a la frontera grega, després que Turquia obrís fronteres.

 

Tot i que Turquia manté tancades les seves fronteres amb Síria, ha obert les seves portes a Europa a milers de migrants en territori turc cap a un destí incert. Migrants i sol·licitants d'asil de Síria, l'Afganistan, el Pakistan i diversos països africans han anat arribant a la frontera terrestre d'Edirne i a les illes gregues. A la frontera d'Edirne, Çanakkale i Izmir la situació és dramàtica per a les persones atrapades que intenten passar a Grècia per sol·licitar protecció internacional. La situació de vulnerabilitat en què es troben aquestes persones és extrema. L'intent d'arribada a les illes gregues també s'ha intensificat. Aquestes arribades s'impedeixen de manera il·legal i es retornen violentament les embarcacions a aigües turques.

 

Grècia ha suspès l'aplicació de la Convenció de Ginebra en el seu territori, tot suspenent les sol·licituds de petició d'asil durant un mes. A més a més, ha endurit la llei d'asil, que ara comporta la detenció a l'arribada a territori grec per a tothom qui sol·liciti asil.

 

A aquesta situació de vulneració dels drets humans, se sumen els atacs racistes i xenòfobs contra migrants, amb total impunitat per part de les autoritats. La xenofòbia i el racisme són presents en el discurs públic i estan alimentant l'odi i la por en parlar d'una 'invasió d'il·legals' a Grècia orquestrada per Turquia contra l'Estat grec.

 

Les polítiques de seguretat de la UE empenyen milers de persones ja desplaçades cap a un futur incert. El desplegament del cicle de la violència brutal i interminable contra elles s'ha d'acabar.

 

Des de 2015, hi ha hagut un alt nivell d'implicació dels municipis catalans en la gestió de la crisi dels refugiats i la rapidesa a respondre-hi. Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es vol posar de manifest que aquesta crisi humanitària no ha acabat, que continuen els murs, les concertines, els camps, els desplaçaments forçats, la violació de drets, les deportacions, els centres d'internament i tants altres dispositius que atempten flagrantment contra la llibertat de les persones que fugen.

 

Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Vacarisses s'uneix també a la denunciar la manca de vies legals i segures; que cada cop més estats europeus basen la seva política migratòria en l'externalització i securització de fronteres, sense importar la vulneració i la defensa dels drets humans, i que Europa corre el seriós perill de trencar el consens de defensa dels drets humans contra l'odi, la discriminació i el racisme. A més, instem el govern de Grècia a cancel·lar la suspensió de l'aplicació de la Convenció de Ginebra de manera immediata i complir amb els seus compromisos internacionals en matèria de protecció, que ha subscrit com a país i com a membre de la UE.

 

Demanem a la Unió Europea que obri immediatament vies legals i segures d'accés al seu territori per a les persones refugiades que arribin a les fronteres terrestres exteriors, en països d'origen i trànsit i que assumeixin la seva responsabilitat com a signants de la Convenció de Ginebra. Així mateix, demanem a la UE que insti els estats membres amb fronteres exteriors a posar fi a les devolucions en calent i a les violacions de drets humans, inclosos els maltractaments i l'ús excessiu o innecessari de la força, així com a l'aplicació immediata del sistema de reubicació. I finalment, reiterem el nostre compromís amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, l'article 1 de la qual determina que la dignitat humana és inviolable i ha de ser respectada i protegida.

 

Donació al projecte Nòmades hotline

Davant la crida urgent del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per aportar recursos als projectes d'acció humanitària de suport a la població refugiada atrapada a l'Illa de Lesbos, Grècia i els Balcans, l'Ajuntament de Vacarisses farà una donació al projecte Nòmades hotline, teixint justícia i dignitat a la ruta dels Balcans (Velika Kladusa i Bihac, a Bòsnia i Hercegovina, i Sid, a Sèrbia), en el marc de la campanya #monlocalrefugi.