Cesc Serrat: 'De les coses que ja no utilitzem, hem creat art'

Nascut a Terrassa, la trajectòria de Cesc Serrat és multidisciplinar, del teatre a la pedagogia, de poeta a escriptor, passant per l'animació cultural i la plàstica. Fins al mes de març, la biblioteca municipal El Castell acull la seva darrera exposició, Infinitum, d'art abstracte, conceptual, minimalista i dins del corrent de l'art pobre. Construïda durant el confinament, arriba a Vacarisses després d'haver passat per diversos escenaris de Catalunya.

 

Infinitum ha estat concebuda durant els primers mesos de la pandèmia. Com et va inspirar el confinament domiciliari?

Fa uns anys que vaig anar actuar un dia al monestir romànic de Sant Llorenç del Berguedà. Aquelles pedres, aquell espai, em va cridar el meu interior místic i vaig dir als membres que portaven la programació del monestir que jo volia quedar-me amb ells per col·laborar amb els actes i exposicions que allà es realitzaven i així va ser. Em vaig buscar una tasca a fer, crear obra contemporània al nostre monestir i us diré el perquè. L'església romànica de Sant Llorenç, com totes les esglésies d'aquella època, estava plena de pintures, frescos romànics, que servien perquè la gent de l'època entengués i reflexionés sobre coses de la religió i de la vida a traves d'aquelles imatges. Imatges que ara ja no hi son; estan al Museu del Bisbat de Solsona, al de la diòcesi de Vic i al MNAC. Doncs aquí arrenca la meva obra. Posar als ulls i pensament del habitants del segle XXI la comparança entre l'art romànic, fruit d'una època concreta, i l'art contemporani, que neix dins del nostre temps i que sempre està viu i canviant, és la meva feina de reflexió i de mística viva. Actualment, tenim grans pintors internacionals amb la seva obra contemporània dins d'esglésies, creant espais de reflexió i silenci. Mark Rothko, Sean Scully, Yun Hyong, Albert Ràfols Casamada, Francesc Serrat... Un dia vaig demanar anar a visitar un monestir molt a prop de Sant Llorenç, el monestir romànic de Santa Maria de Lillet. També en vaig quedar entusiasmat i vaig dir que m'hi agradaria fer una exposició que ocupés l'església, el claustre, les dependències i l'exterior del monestir. I vaig pensar que l'obra contemporània que crearia per a aquells espais estaria basada en dues estètiques totalment oposades, però que totes dues porten cap a l'infinit, l'univers, la pau, el silenci, la reflexió, un canvi vers una vida nova. I així, tot contemplant el massís del Pedraforca, va sorgir el projecte de l'obra Infinitum, la porta cap a l'univers.

 

Dels artistes esmentats, algun que hagi tingut més influència a l'hora de crear Infinitum?

Dos autors. Yun Hyong, pintor que utilitzava la noguerina al damunt d'unes teles de lli. La noguerina surt de la pell seca de les nous, que, barrejada amb aigua tèbia, proporciona una gran varietat de tons marronosos per tintar les teles. I Sean Scully, pintor amb molta de la seva obra en diferents esglésies de tot el món. Justament, l'església romànica del Monestir de Santa Cecília de Montserrat té obra seva, d'una gran qualitat artística i mística.

 

Quins materials hi has utilitzat?

En aquesta exposició de la biblioteca El Castell de Vacarisses, utilitzo pedres, troncs, cordills i noguerina que jo mateix preparo per poder tintar les teles. Els marcs de moltes obres son d'objectes reutilitzats, la part de damunt d'una taula, la porta d'un armari, un paravent. I per a la tela, que hauria de ser de lli, però en temps de pandèmia no en podia comprar, he utilitzat llençols, alguna cortina, teles dels meus espectacles... En definitiva, art pobre... de les coses que ja no utilitzem, hem creat art.

 

A Infinitum, jugues amb la ubicació de les peces, segons l'espai que les acull. Com dialoguen les peces amb els diferents espais de la biblioteca?

L'exposició té una energia o força diferent segons el lloc on està exposada. De fet, portar-la per diferents espais és com un joc, buscant els punts adequats per a cada obra.

 

Qüestionari vacarissà

Un lloc de Vacarisses: El Castell, La Torrota, el Casal, La Fàbrica, Els Caus

Un record vacarissà: Quan era petit, amb el meus pares i els meus germans anàvem a caçar crancs a la Riera del Palà

Una millora per al municipi: Una màquina d'energia solar per xuclar la vacarissana, sempre que sigui necessari

Un llibre: La pràctica de l'art, d'Antoni Tàpies

Una pel·lícula: El patufet, versió cinta de paper vegetal i projectada amb una màquina de cine NIC

Un personatge real: El pare Estanislau, monjo benedictí i eremita

Un personatge de ficció: Peter Pan

Un plat: Un bon plat de tomàquets amb oli i sal