Antonio Montoro: 'Tinc més records bons que dolents, sobretot gràcies a la gent'

Durant més de quinze anys, a Vacarisses, sols hi havia un policia local, Antonio Montoro. Va decidir marxar l'octubre de 1998 en rebre una oferta professional de l'àmbit de la construcció. Actualment, està jubilat i viu a Olesa de Montserrat. Repassem amb ell les vivències viscudes a Vacarisses.

Quins records té com a únic agent de Vacarisses?

Uf, de tota mena. Hi vaig passar estones bones i altres de difícils, però tenia la satisfacció de poder ajudar la gent. En determinats moments, calia posar-te seriós i enfadar-te una mica amb la joventut, que llavors era la problemàtica més greu de Vacarisses, per alteració de l'ordre públic a la nit.

Mentre era policia, vivia just al costat de l'Ajuntament; de fet, a les estances que, avui dia, són despatxos del mateix consistori. Estava sempre disponible per a qualsevol emergència?

Sí, les 24 hores, juntament amb el metge i l'ATS. De fet, una nit vaig haver d'aixecar-me fins a quatre cops!

Quin és el pitjor moment que li va tocar viure?

Potser a l'abocador, quan es va transvasar aigua de baix a dalt i, a tot el poble, no se suportava l'olor. També les discussions a les festes majors. Tot i això, tinc més records bons que dolents, sobretot gràcies a la gent, que semblava que m'estimaven.

I alguna anècdota divertida que es pugui explicar?

N'hi ha tantes! Una nit, per controlar la joventut, els teníem tots en fila al revolt del cementiri perquè no fessin soroll al poble. Però, a la Festa Major, si no hi havia cap problema, anàvem a celebrar-ho.

Qüestionari vacarissenc 

Un lloc de Vacarisses: per viure-hi, l'Eixample

Un record vacarissenc: els incendis i el suport de la joventut i la gent en general quan es disparava l'alarma

Una activitat vacarissenca: passejar per la muntanya i anar a les Vendranes

Una millora per al municipi: pel que m'han explicat, Vacarisses està creixent i l'Ajuntament s'està adaptant molt bé a les necessitats

Una pel·lícula: qualsevol d'acció

Un personatge real: un esportista d'elit

Un plat: mongetes amb botifarra de Ca la Siona