Àlex Gil: 'M'agradaria poder-me formar com a resident en l'especialitat de la medicina que més m'apassioni'

El vacarissenc Àlex Gil és un dels millors alumnes del país, amb una nota mitjana d'un 9,38 al batxillerat científic i un 12,268 sobre 14 a la selectivitat. A més, després de realitzar unes proves específiques, ha obtingut el Premi Extraordinari de Batxillerat que concedeix la Generalitat de Catalunya. Anem a conèixer-lo millor!

 

Què ha suposat per a tu saber que et trobes entre els alumnes més brillants de Catalunya?

No ha suposat res especial. Simplement, la satisfacció de veure recompensat l'interès que he posat en els estudis, i la presa de consciència de la sort de poder escollir la carrera que més em motiva.

 

Precisament, aquest mes s'enceta una nova etapa en la teva vida d'estudiant. Quina opció has escollit?

Finalment, faré Medicina a la UAB.

 

Era el que sempre t'havies imaginat o, de petit, somniaves amb un altre ofici?

La veritat és que els meus interessos han anat canviant amb els anys. De petit, volia ser veterinari (típic, no?); més endavant, vaig passar una etapa en què no ho tenia gens clar, però, finalment, vaig decantar-me per la branca científico-sanitària, gràcies a la influència d'alguns professors i a l'oportunitat que vaig tenir de participar en un programa anomenat Joves i Ciència, de la Fundació Catalunya - La Pedrera.

 

Algun consell per als alumnes de Vacarisses que es presentaran a la selectivitat de l'any vinent?

En primer lloc, els diria que no s'espantin. Sempre se li té un respecte especial a la selectivitat i, de fet, és normal perquè, en tres dies i uns quants exàmens, et jugues coses importants. Tot i així, el meu consell és que s'ho prenguin amb filosofia, que no s'hi capfiquin massa i, sobretot, que facin un bon batxillerat per no haver de jugar-s'ho tot als exàmens de selectivitat.

 

Sabem que, aquest estiu, has realitzat una estada en un laboratori de Barcelona.

Sí, durant el mes de juliol, he fet una estada a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, on he estat treballant en el cultiu cel·lular, juntament amb una companya del programa que fa anys que conec. Aquesta estada l'he pogut realitzar com a última fase de la meva participació al programa Joves i Ciència, a qui he d'agrair l'oportunitat de conèixer el món de la recerca de ben a prop.

 

Tens molt camí per endavant, però com t'agradaria veure't dintre de 10 anys?

10 anys és molt de temps com per fer prediccions' El que tinc clar és que vull gaudir de l'etapa que ara s'obre, aprofitant totes les oportunitats i gaudint potser d'alguna estada a l'estranger per expandir horitzons! Més enllà d'això, m'agradaria poder-me formar com a resident en l'especialitat de la medicina que més m'apassioni.