Tallers d'assertivitat lingüística: de la consciència a la conducta

Una vuitantena de persones de la plantilla de l'Ajuntament de Vacarisses assisteix a un curs per mantenir el català amb comoditat a l'hora d'atendre la ciutadania

 

Més de 80 persones de la plantilla de l'Ajuntament de Vacarisses han participat durant aquest mes de març als tallers d'assertivitat lingüística organitzats per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de Tallers per la Llengua. El seu objectiu és fer entendre com els hàbits lingüístics afecten la salut social del català, conèixer les raons de la submissió lingüística i adquirir i practicar recursos útils per evitar-la poder mantenir el català amb comoditat.

 

La legislació lingüística vigent estableix que les administracions públiques s'han d'adreçar a la ciutadania en català, sempre que no hi hagi una petició explícita en contra i tenint en compte que la persona usuària té el dret d'expressar-se en la llengua que desitgi. A més a més, reforçar i valoritzar l'ús del català té una incidència positiva en la igualtat d'oportunitats de la ciutadania.

 

I és que en una societat amb dues llengües oficials, dominar-les permet accedir a més oportunitats. Segons dades de l'enquesta del Baròmetre d'Opinió Política de 2018, l'atur té menys incidència en qui utilitza el català de forma habitual.

 

Els tallers organitzats a l'Ajuntament de Vacarisses han partit de la base que no és fàcil parlar i mantenir el català, fugint del sentiment de culpabilitat sobre els hàbits lingüístics adquirits, ja que no tot depèn de la conducta individual de cadascú. De fet, la norma de convergència a la llengua dominant és l'hàbit majoritari entre parlants de les llengües minoritzades.

 

Tal com indiquen tots els estudis estadístics, les persones catalanoparlants no en som cap excepció: la gran majoria giren al castellà quan algú se'ls adreça en aquesta llengua, i es dirigeixen directament en castellà quan dedueixen que la persona interlocutora no ha nascut a Catalunya, basant-se només en la seva ocupació professional o aspecte físic. En aquest sentit, cal tenir en compte que el 93,4% de la població entén el català, segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) de 2023.

 

No passar al castellà genera incomoditat i cal reflexionar com s'ha arribat a experimentar-ho. De fet, té molt a veure amb com s'aprenen les llengües: per imitació i per experiència pròpia. Per tant, es reprodueix el que s'ha vist fer. A més, aprendre una llengua implica aprendre també les regles implícites i les condicions d'ús. La norma que s'ha après és la de convergència al castellà i es fa de forma automàtica i sense reflexionar.

 

Així doncs, el taller ha ajudat a analitzar els arguments que es donen per no mantenir el català: 'és que no és d'aquí', 'ja ho té prou difícil', 'ho faig per educació', 'he d'anar per feina', 'ja ens vam conèixer en castellà', 'ja ho té prou difícil', 'no m'entendran', etc. Aquesta conducta té un impacte en les persones interlocutores: qui no sap català pensa que no cal aprendre'l ni cal esforçar-se, les nouvingudes creuen que no és una llengua per a elles, qui comença a parlar-lo entén que no ho fa prou bé, etc. I en general, donem a entendre que el català no és important.

 

La proposta del taller és adquirir l'hàbit de mantenir el català, a través de l'assertivitat lingüística, expressant-nos amb claredat, honestedat i comoditat, sense coaccionar ni manipular la persona interlocutora, ni donar explicacions innecessàries. Per aconseguir-ho, s'han ofert recursos cognitius i de comunicació.