21 de gener de 2020
Per tercer any consecutiu, l'Ajuntament de Vacarisses va convocar el Concurs d'Aparadors de Nadal, amb l’objectiu de promoure i dinamitzar el comerç local i les empreses de serveis i hostaleria. Els premiats, que es van donar a conèixer a la Fira de Nadal, van ser el bar-restaurant Camí de l’Obac, que es va endur el guardó del jurat per tercer cop, i PUCeduca, l’establiment guanyador per votació popular.
Com vau decorar el vostre aparador i amb quins materials?
Obac: Vam fer un pessebre. Les figures eren rotlles de paper higiènic; l’establia, les bases i un pont estaven fets a partir de tres cadires trencades. També vam aprofitar pedres i branques de casa, i arxivadors per al cel estrellat. Ho guardem tot! L’únic que vam comprar va ser la molsa.
PUCeduca: Vaig fer uns marcs amb elements naturals del paisatge que recordaven el Nadal per poder-t’hi fer fotografies, com un photocall. Vaig utilitzar l’avet de Nadal i fulles del parc, branques de bruc i altres plantes autòctones. Tot muntat amb llistons de fusta. També vaig decorar l’arbre de fusta de l’Associació de Comerciants. Sóc poc de Nadal brilli i vaig optar per una decoració neutra, com a la botiga. Com el carrer fa pendent, vaig clavar-lo a la paret per motius de seguretat. La garlanda era un joc de rummikub amb peces petites i, en el cas de l’estrella superior, s’havia de rumiar quina peça hi anava. De fet, va entrar una senyora gran per dir-me que ho havia resolt!
D’on va sorgir la idea?
Obac: Sempre intentem utilitzar allò que tenim i fer quelcom diferent. Internet ajuda molt per agafar idees de diferents llocs. Per exemple, les ovelles ens havien fet molta gràcia, amb rotlles higiènics, cotó al voltant i cartolina per al cap, o el vestit de Sant Josep, que vam fer-lo amb els sacs de pa que ens porten al bar. La pistola de silicona fa miracles! Ja estem pensant idees per a l’any vinent perquè seguim mirant, guardant i motivant-nos.
PUCeduca: Com que aquí es juga, la idea era que fos una decoració interactiva. I per dinamitzar-ho més, vaig organitzar un concurs amb les fotografies que s’hi va fer la gent.
Què suposa rebre un reconeixement del teu municipi?
Obac: Fa gràcia, també que la gent comenti: “Han guanyat els de sempre, amb papers reciclats”. Només el fet que la gent en parli ja omple perquè vol dir que ho estàs fent bé. Suposem que hem guanyat perquè hem fet una cosa diferent. Al principi de venir a Vacarisses, cap als anys 90, ens vam disfressar al casal i vam guanyar tres cops seguits. Ja no ens vam tornar a presentar perquè temíem que ens fessin fora del poble!
PUCeduca: Em va fer molta il·lusió. Com que m’agrada jugar, sóc competitiva. A més, tinc un germà florista i, durant molt temps, he ajudat a la seva botiga. Per tant, tinc força idees de decoració de Nadal.
L’objectiu d’aquest concurs és dinamitzar el comerç local, aprofitant les festes nadalenques. Creieu que s’aconsegueix?
Obac: Creiem que la gent ve a mirar, comparar..., sobretot, un cop lliurat el premi per veure què havia guanyat. A més, han fet moltes fotografies al pessebre.
PUCeduca: Va ser un reclam per decorar i, de fet, els dies de Nadal i festius era quan la gent s’aturava més a fer-se fotos amb els infants. La resposta va ser molt bona quant a la decoració, però no pel concurs, ja que, almenys a mi, no em demanaven butlletes per participar-hi.
Qüestionari vacarissà
Un lloc de Vacarisses: La Torrota | El teatre, com a nexe d’unió que ens ha fet conèixer molta gent
Un record vacarissà: Jugar amb els amics | La Festa Major Petita i la llegenda de la Vaca
Una activitat vacarissana: Les gimcanes de La Coma | Sortir a caminar i fer excursions, sense haver d’agafar el cotxe
Una millora per al municipi: Aparcament al centre per potenciar el poble | Falten sales i espais per dinamitzar activitats, tant en l’àmbit públic com privat
Un llibre: La sombra del viento, de Carlos Ruis Zafón | La memòria de l’arbre, de Tina Vallès
Una pel·lícula: La trilogia d’El Senyor dels Anells | Sonrisas y lágrimas
Un personatge de ficció: Spiderman | Ana de las Tejas Verdes, personatge molt potent per raons de gènere i d’història personal
Un personatge real: El meu pare | Qualsevol persona anònima que dona la seva vida i el seu temps pels altres (aquí, al poble, n’hi ha unes quantes!)
Un plat: Arròs a la cubana | Galetes casolanes, fetes en família i per compartir
Amb la col·laboració
