2 d'agost de 2019
José Luis Ibáñez: “Gratifica molt perquè parles de literatura i de la vida”
Una de les activitats més longeves de la Biblioteca El Castell és el Club de lectura. Fins ara, hi havia una trobada al mes dels dos grups existents, però, a partir d’aquest mes, s’inaugura un nou sistema d’inscripcions mensuals per ampliar la diversitat de participants. Parlem amb el dinamitzador del Club, José Luis Ibáñez, també periodista i escriptor.
En què consisteix el Club de lectura de la Biblioteca El Castell?
Es tracta de llegir una novel·la mensual i comentar-la en la trobada a la biblioteca. Aquesta és la base de tots els clubs, el que ens diferencia els un dels altres són les experiències personals dels participants. No és el mateix llegir un llibre sobre la Guerra Civil a una ciutat gran que a Vacarisses, per exemple. En el debat sobre el llibre, surten les vivències personals dels participants i les barregem amb el que ens suggereix la novel·la. Gratifica molt perquè parles de literatura... i de la vida. El més estimulant, però, és que pots arribar al Club tot pensant una cosa d’un llibre —m’ha agradat, o no— i canviar la teva perspectiva un cop has intercanviat opinions amb els altres.
Quin és el teu paper com a dinamitzador?
D’entrada, faig de moderador, intentant que tothom parli i proposant alguns temes de debat en relació amb el llibre. En el meu cas, hi ha, potser, un valor afegit i és que he treballat molts anys a una editorial i he escrit tres llibres. Puc explicar-los elements narratius que poden passar desapercebuts pels lectors —diguem-ne— normals, els trucs dels escriptors per guanyar la nostra atenció, descobrir els temes i les figures narratives, qüestions de màrqueting editorial, etc. Sempre intento anar més enllà de la simple opinió. M’agrada també situar la lectura en el seu context literari i històric; amplia molt el nostre punt de vista.
Com es trien les lectures que es comentaran al llarg de l’any?
Disposem d’un fons de títols de la Diputació. En aquest sentit, ens hem de limitar a aquest llistat. El que passa és que no sempre aconseguim el que demanem. Amb la bibliotecària, intentem triar llibres que puguin agradar, però que, al mateix temps, puguin sorprendre els lectors i lectores del Club, que no sigui el típic bestseller del qual tothom parla. També tenim espai per a novel·les de moda, és clar, però no és l’objectiu. Una de les nostres satisfaccions més grans és descobrir-los autors i autores que no coneixien o llibres dels quals et diguin: «Mai l’hauria agafat pel meu compte, i m’ha encantat».
Aquest mes, s’hi introdueix un nou sistema d’inscripcions. Quin és l’objectiu d’aquest canvi?
Per a la gent habitual, no suposarà cap gir radical. En canvi, permetrà que hi participin persones que fins ara no ho feien. Gent que pot estar interessada en un llibre concret o en un gènere o tema i que no volen venir a totes les sessions. El mateix passa amb lectors i lectores que poden anar-hi alguns dies, però que, per raons personals o de feina, no a totes les sessions. Fins ara, havien de fer el curs sencer; a partir d’enguany, tenim molta més flexibilitat. Crec que dinamitzarà les sessions. El sistema ha funcionat molt bé en altres biblioteques.
A banda de dinamitzar el Club de lectura de la biblioteca de Vacarisses, també ets periodista. Com es complementen ambdues professions?
Estic especialitzat en informació editorial i literària. Per tant, les dues feines estan molt relacionades. A més, he repartit el dia. Els matins els dedico a la feina de periodista i les tardes, als clubs de lectura. De moment, funciona. He hagut de renunciar a la televisió, per exemple; vaig deixar l’Arucitys perquè m’era impossible de compatibilitzar i vaig prioritzar els clubs. Són molt estimulants per la quantitat de gent amb la qual hi tractes al llarg de l’any.
A més a més, ets escriptor de novel·la negra. De fet, estàs a punt de publicar un nou llibre. Ens en pots avançar alguna cosa?
Sí, sortirà l’any vinent. És un no ficció, un assaig, una història dels primers detectius privats reals de casa nostra. És un treball pioner perquè no s’ha escrit res sobre el tema. Ha estat una feina llarga i feixuga, més de quatre anys només de documentació, però el resultat crec que serà molt satisfactori.
Qüestionari vacarissà
Un lloc de Vacarisses: L’entrada per la carretera tot venint des de Terrassa. Quan ets al túnel i veus retallat Montserrat com si fos un quadre... I el Castell, és clar.
Un record vacarissà: La primera noia que va venir al meu institut, l’Arraona, de Sabadell-Terrassa. Fins llavors, era masculí i aquesta noia fou una pionera, una valenta. I era de Vacarisses. Va ser el primer cop que vaig sentir parlar del poble.
Una activitat vacarissana: Quan m’ho van ensenyar, em va impressionar molt el tema dels vestits de paper.
Una millora per al municipi: Solucionar l’aparcament al centre.
Un llibre: Dos. L’illa del tresor, de R.L. Stevenson, i El falcó maltès, de Dashiell Hammett.
Una pel·lícula: Cabaret.
Un personatge de ficció: Sempre Sherlock Holmes.
Un personatge real: Nelson Mandela.
Un plat: Ostres, m’encanta el gaspatxo. En beuria litres.
Relació directori
Biblioteca municipal El Castell
Amb la col·laboració
