Mida

Ajuntament de Vacarisses
Inici
Comunicació Notícies

Entrevista a Ignasi Ribas

8 d'agost de 2017


«D’aquí uns anys, mirant el cel de Vacarisses, espero poder explicar que, allà dalt, hi ha un planeta com el nostre amb éssers vius»

 

El físic i astrònom Ignasi Ribas és investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC) i, des de fa un mes, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Va nàixer a Manresa, però ha viscut un temps a Vacarisses, on continua mantenint un vincle familiar. Coneguem els projectes en què està treballant.

 

Per què va decidir dedicar-se a l’astrofísica?

Ve de molt petit. Als 12 anys, un veí del bloc de pisos on vivia a Manresa era aficionat a construir telescopis i em va invitar a mirar. Ja m’interessaven la ciència i el cel, però el punt decisiu va ser aquest. Recordo perfectament que va posar un telescopi encara a mig fer aguantat a la finestra i, a través de l’ocular, vaig veure la Lluna i Júpiter, i vaig pensar que m’hi havia de dedicar. Llavors, els meus pares van començar a comprar llibres i un telescopi. Anys després, tinc la sort de dedicar-m’hi professionalment.

 

Esperaves arribar tan lluny?

Si més no, pensava posar-hi l’esforç i fer els sacrificis necessaris. És una feina complicada perquè, a banda de la carrera acadèmica, implica treure bones notes a l’institut per poder triar carrera i també en aquesta per fer un doctorat amb una beca, produir prou com per tenir un postdoctorat i aconseguir un contracte, i continuar perquè et donin una feina fixa. Tanmateix, fer tot això no garanteix arribar al final amb èxit, sinó que també hi ha un punt de sort. De fet, hi ha gent molt bona amb problemes per aconseguir feines fixes. Jo vaig tenir la tenacitat perquè funcionés i el punt de sort que cal perquè aparegui una plaça fixa en el moment oportú. Tampoc vaig dubtar mai que m’hi pogués dedicar.

 

Precisament, els darrers anys, es critiquen les retallades en el camp de la recerca científica i que molts joves hagin de marxar a l’estranger per continuar els seus projectes. Caldria destinar més diners públics per millorar aquesta situació?

En termes absoluts, és molt difícil dir a què s’han de dedicar els diners. Un col·lectiu com la humanitat ha de decidir on inverteix els seus recursos. No seria sa dedicar recursos a una sèrie d’àmbits i no a la recerca científica, ja que s’ha demostrat que és una bona inversió pel fet de generar progrés científic, tecnològic i social. Ara bé, és difícil dir quina ha de ser aquesta quantitat. A l’Estat espanyol, la inversió en recerca científica és de les més baixes de la Unió Europea i molt baixa entre les del Primer Món, sobre el 0’7% del PIB. De fet, encara que aquesta xifra es dupliqués, no estaríem al nivell dels països que més inverteixen, com els EUA, la Xina o el Japó (un 3-5% del PIB). Per tant, aquí s’inverteix poc en relació amb altres països, on l’economia va molt bé perquè tenen la sensibilitat d’invertir en qüestions clau. A vegades, els polítics tenen dificultats per entendre aquesta relació causa-efecte. Sobre els joves que marxen a l’estranger, és molt bo si així ho escullen. En canvi, és molt dolent si la gent es veu obligada a deixar el seu lloc perquè no té altres opcions. Ningú se n’hauria de sentir orgullós.

 

La seva recerca es basa, principalment, en la vida extraterrestre. Creu que n’hi ha?

Encara no en tinc la resposta. Com a científic, la resposta rigorosa és que no ho sabem. Perquè hi hagi vida, un planeta ha de tenir la temperatura correcta, aigua, etc. A més, a la Terra, veiem que la vida és capaç d’adaptar-se a les condicions que troba, fins i tot, als llocs més inhòspits, com al fons de les profunditats marines, amb temperatures de 110ºC i una forta pressió. Per tant, hi ha molts hàbitats adequats i és bastant probable que, en algun indret, hagi aparegut vida que s’hagi organitzat.

 

De fet, l’any passat, va formar part d’un equip internacional que estudiava la possibilitat de vida al planeta més proper a la Terra, Pròxima Centauri b. Alguna novetat al respecte?

L’agost de l’any passat, es va anunciar la descoberta d’aquest planeta per part d’un científic originari de Terrassa. Jo no vaig participar en l’equip de la descoberta, però vaig liderar l’equip que intentava determinar si aquest planeta és habitable. No tenim cap motiu per pensar que no és habitable; això vol dir que no hem pogut descartar-ho. I és que, a vegades, la ciència avança al revés. Estem en aquesta fase: de moment, és un lloc on podria haver-hi aigua líquida i aquesta és l’única condició perquè un planeta sigui habitable, és a dir, que tingui oceans, rius i llacs. Si hi ha aparegut vida, sols podem especular-ho. Però tenim l’avantatge que es tracta d’un planeta tan proper (a 4 anys llum o 40 bilions de km) que, amb instruments astronòmics que s’estan construint a Xile, serem capaços d’observar-lo directament, espero que dintre uns 5 o 7 anys. Llavors, ja podrem estudiar-lo amb molt detall. Fins ara, però, sols l’hem detectat de manera indirecta, veient l’efecte que el planeta té sobre la seva estrella, segons els seus vaivens. Sabem que és un planeta petit, un 30% més gran que la Terra, i que el seu any és molt més curt que el nostre, ja que dura 11,2 dies. També sabem que aquesta estrella és molt poc brillant, o sigui, que escalfa poc. Segons la distància entre el planeta i l’estrella, calculem si la temperatura de la superfície està per sobre de 0ºC i per sota de 100ºC. En el cas de Pròxima Centauri b, la temperatura mitjana ronda els 10-15ºC. Per tant, si hi hagués aigua en alguna zona del planeta, aquesta tindria forma líquida i això voldria dir que és un lloc habitable.

 

Les seves explicacions faciliten entendre una ciència molt inaccessible per a la majoria de gent. Tanmateix, de ben segur que l’astrofísica té moltes aplicacions en la nostra vida quotidiana.

L’aplicació que més m’agrada de la meva feina és filosòfica: despertar la curiositat de la gent perquè es fascini per coses relativament accessibles. Per exemple, avui dia, a mi encara em fascina què som capaços d’aprendre d’una estrella de què sols veiem una mica de llum. La meva feina és pensar que trobarem llocs on potser hi ha vida a la superfície. D’aquí uns anys, mirant el cel de Vacarisses, espero poder explicar que, allà dalt, hi ha un planeta com el nostre amb éssers vius. Per mi, això té una força transformadora, per tenir una consciència més global de què som quan ens mirem el melic. L’aplicació fonamental és, per tant, progressar en coneixement i satisfer les curiositats que els humans hem tingut sempre i que ens han dut fins aquí. Quant a les aplicacions pràctiques de l’astrofísica, nosaltres fem servir els instruments tecnològics més punters. Per exemple, Internet està relacionat amb la recerca en astronomia.

 

Precisament, a Vacarisses, ha realitzat algunes activitats vinculades a l’astronomia. Quina rebuda han tingut?

Sempre molt bé. He fet un parell de xerrades a la Biblioteca El Castell, una nit d’observació d’estels al Mas Mimó i, cada any, una sortida nocturna al Serrat, organitzada per l’AMPA de l’escola Pau Casals, de què formo part. És molt satisfactori.

 

I per acabar, algun projecte o recerca en què estigui treballant ara i que ens pugui avançar?

Hi ha moltes coses en camí. En els propers deu anys, hi ha un reguitzell de missions a l’espai i projectes d’instruments que ens han de conduir a fer molts passos. Ara, sóc el responsable de ciència del projecte CARMENES, a l’observatori Calar Alto d’Almeria, i, si tot va bé, hauríem d’aconseguir fer un cens dels planetes habitables que hi ha al voltant de la Terra. L’any 2018 es llancen dos missions a l’espai en la mateixa línia per estudiar millor els planetes. I així fins a 2030. I ja estem començant a preparar una missió a molt gran escala per caracteritzar aquests planetes i saber si, efectivament, tenen vida.

 

Com es treballa a tants anys vista?

És molt curiós. El cicle vital d’una missió a l’espai són 30 anys, des que hi ha la primera idea, madura, la presentes, te la rebutgen diverses vegades, la refàs i, finalment, l’aproven. El desenvolupament per fer el llançament sol trigar entre 5 i 10 anys. I cal afegir 5 anys més des que es llença i es comencen a obtenir dades. Cal dir que és una mica inquietant, sobretot avui dia, en què tot va molt més ràpid. Però cal tenir en compte que una missió de les «barates» val uns 500 milions d’euros i les cares se’n van a 1.000-2.000 milions d’euros. Per tant, aquests temps tan llargs serveixen per assegurar una taxa d’errades tremendament baixa.

 

Qüestionari vacarissenc

Un lloc de Vacarisses: Les Vendranes

Un record vacarissà: El naixement de la meva segona filla

Una activitat vacarissana: Anar en bici de muntanya o caminar; qualsevol activitat que comporti gaudir dels boscos de Vacarisses

Una millora per al municipi: Els mosquits tigre i un bon aparcament perquè la gent pugui gaudir encara més del poble

Un llibre: Sàpiens, de Yuval Noah Harari

Una pel·lícula: Alguna d’Star Trek

Un personatge de ficció: Sherlock Holmes

Un personatge real: Alan Turing

Un plat: La fruita



  • Ignasi Ribas
  • Icone facebook
  • Icone email
  • Icone impressora
AJUNTAMENT DE VACARISSES
Pau Casals, 17 - 08233 Vacarisses
Tel.: 93 835 90 02 - vacarisses@vacarisses.cat

Amb la col·laboració

Logo Diputació de Barcelona
© 2017 Tots els drets reservats