26 de juliol de 2017
«Dono les gràcies a la gent per la seva conscienciació»
L’Associació de Defensa Forestal (ADF) de Vacarisses-Rellinars es va crear l'any 1986 i està integrada per representants dels dos municipis, propietaris forestals, organitzacions professionals agràries i associacions naturalistes. La seva finalitat és la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, malauradament, tasques fonamentals en aquesta època de l’any. El cap operatiu de Vacarisses, Josep Castany, ens explica com es viu des de dins.
Des de quan és voluntari de l’ADF i per què va decidir col·laborar-hi?
Com molta gent que també va entrar en aquell moment, sóc voluntari des de l’any 1994, degut als incendis que van assolar Montserrat. Però el principal motiu per fer-nos de l’ADF és que som gent que ens agrada el bosc, ja sigui perquè fem senderisme o escalem. Llavors, vam creure que podíem ajudar en la nostra faceta de voluntaris i vam decidir donar aquest pas.
Quines són les tasques principals d’un membre de l’ADF?
La tasca prioritària és la prevenció, feta conjuntament amb els ajuntaments i les diputacions, per exemple, mitjançant l’arranjament de camins. Després, hi ha la vigilància, sobretot quan hi ha un nivell alfa de 2 sobre 3 (perill d’incendi). Llavors, recorrem la zona per detectar columnes de fum i avisar la resta d’agents. A més, ens hem format per poder estar en zona calenta, és a dir, on hi ha foc, juntament amb el cos de Bombers i els forestals. I com som gent del territori, som a prop d’on es pot generar una situació de perill. Tanmateix, acudim a ajudar altres municipis, com Terrassa o Viladecavalls, però un dels tres vehicles de què disposem sempre es queda a Vacarisses per si hi hagués alguna emergència.
Com a cap operatiu, quines responsabilitats té?
Cohesionar el grup i portar l’associació endavant, des de gestionar un pressupost fins a escombrar la seu. Intentar tenir operatius els 3 vehicles que tenim i els membres de l’equip. A més, represento l’ADF Vacarisses-Rellinars dintre la Federació d’ADF del Vallès Occidental. He de dir que estem molt compenetrats amb els companys.
Aquestes tasques són voluntàries i, per tant, les han de compaginar amb el seu temps lliure. Com s’organitzen?
Hi dediquem les hores que podem, però la prioritat són els caps de setmana i dies festius, ja que és quan la gent surt més de casa. En funció dels voluntaris que tenim, intentem mantenir unes mínimes guàrdies per estar pendents tot el dia. Entre setmana, dintre de les nostres possibilitats, tenim l’emissora oberta a casa o a la feina, sobretot qui és autònom. Si hi ha un problema, busquem quins companys estan lliures. I si, com l’any passat, hi ha nivell alfa 3, el màxim, intentem estar disponibles també a la tarda, el moment més perillós segons les estadístiques. Llavors, tenim sempre operatiu almenys un vehicle, situat en zones altes, vigilant possibles columnes de fum per, així, poder avisar ràpidament els Bombers.
La prevenció és fonamental per evitar incendis. Creu que el nostre entorn natural es troba en bon estat?
No, encara que suposo que es fa el que es pot, com arranjar camins. L’Ajuntament té una feina feixuga, ja que, de vegades, topa amb la incomprensió dels propietaris. A més, el bosc d’aquí s’ha abandonat i els propietaris no en trauen profit i, per tant, no hi ha ramats que netegin el sotabosc. Això s’hauria de fer manualment, amb treballadors, però costaria molts diners. La Generalitat i les diputacions hi tenen molta feina a fer i haurien de demostrar que els boscos són rendibles i engrescar els propietaris perquè hi visquin o hi treballin. Ara bé, veig inviable netejar tot el bosc, encara que es poden fer franges perimetrals de neteja o cremes controlades, com les que fan els Bombers del GRAF. Desgraciadament, és molt difícil, però el canvi climàtic és aquí i hem de lluitar-hi.
Precisament, en pocs dies, hi ha hagut dos petits incendis: un a l’entrada del municipi i l’altre a la zona de Cal Pau Gran.
En el primer cas, la Policia Local ens va avisar que hi havia un cotxe cremant. Llavors, vam anar cap a la C-58, on no vam trobar el vehicle, però sí dos petits incendis: un a la rampa d’accés al poble i l’altre sobre l’estació de Torreblanca. El primer cotxe es va quedar a apagar aquests dos conats, però, de cop, un va començar a créixer. Per sort, ja hi eren els Bombers. Uns van anar a donar-los un cop de mà, mentre que la resta va anar per la banda del darrera, per evitar que almenys les cases de la vora no patissin, ja que feia basarda. A l’incendi de Cal Pau Gran, quan ens van alertar, vam poder acudir-hi amb el camió i també van venir els companys de Rellinars. Ja hi havia una dotació de Bombers treballant-hi, a qui vam donar un cop de mà i, entre tots, vam poder apagar-lo. Per a mi, va ser un incendi molt perillós perquè es va declarar en una zona amb molta continuïtat, fins a Sant Llorenç Savall i Rellinars. Per sort, es va poder agafar molt d’hora. De fet, he de remarcar que, a Vacarisses, potser perquè, al seu moment, va patir dos incendis molt grossos, hi ha una conscienciació terrible i la gent de seguida truca per informar. Els en dono les gràcies.
Qüestionari vacarissenc
Un lloc de Vacarisses: El Cingle
Un record vacarissà: els serveis que ens fan fer durant la Festa Major
Una activitat vacarissana: Diables o Gegants, la cultura popular
Una millora per al municipi: tenir sempre a punt tots els mitjans per fer front a una situació d’emergència, com hidrants
Un llibre: un del muntanyenc Reinhold Messner o de guies francesos i suïssos, també sobre senderisme i ocells
Un personatge de ficció: el senyor Marcel·lí del Versió de RAC1
Un plat: esqueixada
Relació directori
Amb la col·laboració
