10 de febrer de 2016
Ara fa uns quants anys (per aquelles coses del destí i de la feina), vaig formar part d’un grup de professionals que havien de posar en marxa un nou Equip d’Atenció Primària (EAP) a la vall. Es diria ABS Montserrat, formada per quatre pobles.
A les persones que formàvem l’equip, ens van distribuir, més o menys voluntàriament, el poble on començaríem a treballar. Jo vaig decidir que em quedaria a Vacarisses. Llavors, el poble era més petit i el número d’habitants estava al voltant dels 800. Bé, el cas és que jo formaria, juntament amb la Dra. Margarita Alsina, tot el personal sanitari que assistiria el poble de Vacarisses.
Des de llavors, 1 de desembre de 1995, i fins ara, he treballat per a vosaltres. Han passat moltes coses, m’he trobat amb moltes situacions difícils i també he viscut moments durs, alguns més durs encara per a vosaltres. M’ha tocat acompanyar-vos quan a alguns del vostres pares, mares, germans, marits, esposes i, alguna vegada, malauradament, també als vostres fills, els ha calgut atenció, cures o alleujar els últims dies en aquesta vida. Tinc a la meva memòria vacarissans i vacarissanes que eren part de vosaltres i de la història d’aquest poble. Em vau permetre atendre i ajudar-vos, dipositant en mi tota la confiança en moltes situacions de les vostres vides.
M’he sentit acollit i estimat per vosaltres sempre. Cada vegada que he anat a casa vostra, he viscut la generositat, la honestedat i la noblesa de tots vosaltres. M’heu demostrat el vostre interès per mi i el respecte pel meu treball. Per tot plegat, moltes gràcies.
He format part d’aquest poble i de la seva gent, i vosaltres també formeu part de la meva vida. No vull oblidar res del que he viscut amb tots vosaltres; m’heu donat molt i, per tot, us dono les gràcies.
Ha arribat el moment de canviar i marxar; un nou destí professional se m’ha posat al davant i no he pogut dir que no. En aquests moments de pèrdua i alhora de noves il·lusions, no volia marxar sense acomiadar-me de vosaltres i d’aquest poble estimat sense donar-vos les gràcies.
Aquests canvis venen ràpid i se’ls ha de donar resposta ràpida. M’hauria agradat poder dir-vos adéu personalment, encaixar les mans i dir-vos fins aviat, però no ha pogut ser d’aquesta manera amb tothom.
Vull també demanar perdó a aquelles persones que he atès i que no han rebut l’atenció que esperaven; la meva intenció, sempre i dic sempre, ha estat donar una assistència adequada i professional, basada en el respecte i la correcció en cada situació. El meus coneixements i esforços han anat sempre encaminats a donar resposta a les demandes que em tocava resoldre; m’agrada pensar que ho he fet la majoria de vegades.
Gràcies, VACARISSES, per la teva gent, que m’ha fet sentir tan i tan estimat en tantes ocasions; gràcies per l’aire pur que he pogut respirar tots aquests anys; gràcies per les vistes d’aquesta muntanya tan i tan estimada per mi, i per cada dia que he trepitjat la teva terra i he ensumat els teus aromes.
Josep Ramon López Olivares